M.A.T.(ada) a Farners!
Persevera, per severa, per se vera (persevera, a través de les dificultats, per dures que siguin)... Ja pares atenció, lector, al ritme de la frase? Catatruc, catatruc, catatruc... Diuen que era la llatinada amb què s’anunciava una antiga companyia anglesa de ferrocarrils. Doncs ara hauria de ser un rètol penjat al pas de l’AVE per la Selva. I avui, dijous, 25 d’abril, a la biblioteca Joan Vinyoli de Santa Coloma, el col·lectiu del NO A LA MAT també l’hauria de lluir a les samarretes en comptes de la consigna de combat que ens ha esperonat a tots. Ja és hora que ells mateixos es facin el just homenatge a la seva perseverança. Tot va començar fa vint anys, quan un grup de colomencs tenaços, capitanejats pels regidors Pere Carbonell i Assumpció Cantalozella, i per l’infatigable Pasqual Aguilar, van agafar la fona de David per apuntar a l’ull de Goliat. La MAT no podia trinxar el nostre territori! Han estat vint anys de relleus generacionals, cadascun més pesat que l’anterior, amb la banya ficada als departaments, conselleries i ministeris, desgastant-se, erosionant-se, avorrint els ciutadans, si calia, amb el crit de guerra: no a la MAT, no a la MAT, no a la MAT... Va, uns quants noms més de l’últim relleu, i que serveixin per homenatjar tots els altres que no caben a l’article: Ernest Morell, Lluís Ginestà,... I sobretot, sobretot, Xavi Amat (sí a l’Amat!), perseverant com un tren en marxa, catatruc, catatruc, catatruc... Tampoc no ens descuidéssim del selvatà Marc Vilahur, naturalista i, miraculosament, nomenat director general de Polítiques Ambientals en el moment crític. Per fora, un tipus d’aire fràgil i despistat. Per dins, un estilet! Aquesta tarda, a les set del vespre, els perseverants explicaran el resultat de tantes i tantes converses en desigualtat de condicions. S’ha arribat a un acord amb el govern i amb Red Eléctrica que, sense ser perfecte, és històric perquè cobreix les necessitats de tots: no trinxar el territori, mitigar l’impacte visual, garantir el subministrament de l’alta velocitat i de la dessaladora de l’Alt Maresme... Caldrà que colomencs i selvatans escoltin bé, perquè ara sí que és o caixa o faixa. O s’accepta l’acord final o tot recularà a l’antic (i devastador) projecte. El tren arriba a la destinació final. Que no descarrili. MATem el tema.
