Opinió

Crònica de Barcelona

L’Heliogàbal, en perill? Un altre cop?

En l’origen de cada triomf musical a Barcelona, sol haver-hi sempre un petit local en lluita constant per sobreviure

Vuit mesos després que se’ns anunciés el tancament del Milano Jazz Club, un altre petit local de referència pel que fa a la música en directe a Barcelona, l’Heliogàbal, del carrer Ramón y Cajal de Gràcia, torna a estar contra les cordes. Ho explicava ara fa una setmana El Diario, que revelava que el local –Premi Nacional de Barcelona 2012 “per haver esdevingut un espai de creació de referència, motor i punt de trobada de l’escena musical catalana”– havia rebut una notificació del Districte de Gràcia obligant-lo a reduir el seu aforament a un màxim de 33 persones a partir de mitjanit. En cas d’incomplir-ho, segons se’ls amenaçava, a l’Helio, que és com el coneixen afectuosament els que, des del 1995, hi han viscut alguns dels millors concerts de les seves vides, se li hauria acabat el bròquil.

Passar de 150 persones, que són les que li permeten tenir en els seus concerts d’ençà que l’Heliogàbal va ser reconegut com a Espai de Cultura Viva, a 33 un cop aquests concerts finalitzen, comportaria, segons la sala, unes pèrdues de 12.000 euros al mes i, en conseqüència, la inviabilitat del negoci. Aquesta notificació té l’origen en dues inspeccions de la Guàrdia Urbana –la primera, el juny del 2023 i, la segona, al novembre– i arriba menys d’un any després que l’Heliogàbal finalitzés unes obres que havien durat sis anys i que, en part, havien estat finançades tant per l’Ajuntament com per la Generalitat. Els responsables de la sala esperen ara “resposta” de l’Ajuntament, amb qui s’han reunit aquesta setmana, i poder esclarir el seu futur en un parell de setmanes. Mentrestant, en l’agenda de la sala figuren concerts tan sucosos com els de Renaldo & Clara, aquest diumenge, o Alba Morena, el 3 de maig.

Tot i haver ajudat a fer germinar força històries d’èxit de la música catalana de les dues últimes dècades, dir que l’Helio està contra les cordes és, per desgràcia, un titular al qual recorrem periòdicament cada cert temps. Vet aquí la notícia, per exemple, que el gener del 2016 vam publicar: “Cinc inspeccions de la Guàrdia Urbana durant les últimes setmanes –dues de les quals han derivat en multes per infraccions «molt greus» que poden ascendir fins als 100.000 euros– han obligat l’Heliogàbal de Gràcia a «cancel·lar, traslladar o ajornar» els seus concerts, entre els quals hi ha els que havia d’oferir amb entrades exhaurides Joan Garriga de La Troba Kung-Fú avui i demà. La decisió es deu, segons un comunicat emès ahir pels responsables del local, a la por que els posin més multes i els «acabin d’enfonsar econòmicament».” Tot un déjà-vu...

Barcelona, pel que veiem cada dos per tres, sigui l’any passat amb el Milano, ara amb l’Heliogàbal o històricament amb altres locals, continua sense aportar una xarxa de seguretat a espais que són imprescindibles per a l’ecosistema cultural de la ciutat. I és que, encara que sembli que no vulguem adonar-nos-en, en l’origen de cada triomf musical d’un grup de Barcelona (l’últim dels quals, l’aparició al cèlebre Tiny Desk de la ràdio pública dels Estats Units de Tarta Relena, duo sorgit del xup-xup cultural d’El Pumarejo, que l’any 2018 va marxar a l’Hospitalet després de ser expulsat de Vallcarca), sol haver-hi sempre un petit espai que, de la seva supervivència, en fa diàriament una lluita constant.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.