Una lectura profitosa

Al seu diari vaig llegir l’opinió d’una professora de filosofia que parlava d’un llibre seu. I això m’ha fet pensar en les queixes que sentim sovint de les generacions passades –canvien cada 30 anys–, i, com que som cabuts, no millorem gens. També veig que els governs no fan les coses treballades i manades per trencar la inèrcia existent i no es preocupen de deixar una societat més justa. És cert que vivim un període que atreu, però no convenç. Per tant, guanyar títols, fer-se famós i sortir en portades de publicacions i escenaris és atractiu. En canvi, els fets i projectes que ajuden a créixer com a persona requereixen un esforç feixuc que pocs estan disposats a assumir per avançar socialment i entendre el món on vivim, i també aportar el granet de sorra per millorar i fugir de l’atractiu “estat providència”, i demanar i rebre la justícia social que deu acompanyar el treball honest per deixar un món millor quan en marxem. Tots sabem que els canvis polítics i les millores per a la societat no venen soles, però hem d’ajudar a assolir-ho. Els joves tenen una importància cabdal en aquesta tasca i hauran de canviar el xip actual de passar-ho bé al màxim, com si no importés el demà, i no perdre conceptes que ja ens han robat els avantpassats, ja que hem estat objecte de desinformació, mentides i patiment per intentar millorar el dia a dia, i ara ens toca viure. I els pares hem d’ocupar un lloc important en l’educació i desenvolupament dels fills, i sentirem satisfacció.