Opinió

Lletra petita

Partits ‘pescaclics’

“Ara que estem de ple en la campanya electoral, les formacions s’han llançat de caps a les xarxes socials i s’embarquen a inundar-les de missatges

Tinc un amic que diu que el fet de no estar a les xar­xes soci­als li dona pau i tran­quil·litat d’espe­rit. En repel·leix qual­se­vol con­tacte. Viu allu­nyat de la voràgine de piu­la­des, posts i likes. I és feliç. Defuig aquesta mare­gassa que bar­reja gra i palla i això no impe­deix que esti­gui infor­mat com pocs. Una cosa no treu l’altra. Al con­trari. Perquè les xar­xes s’han viciat de tal manera que la infor­mació veraç queda diluïda enmig de la cridòria, l’esper­pent, els pes­ca­clics i la publi­ci­tat. I amb tanta abundància de coses inne­cessàries, va i els par­tits polítics fan la seva apor­tació par­ti­cu­lar. Ara que estem de ple en la cam­pa­nya elec­to­ral, les for­ma­ci­ons s’han llançat de caps a les xar­xes soci­als. L’objec­tiu, en aquest cas, és pes­car votants, si cal vore­jant a vol­tes el ridícul. Apro­par el can­di­dat al ciu­tadà, en diuen. I amb aquesta pas­torívola vocació s’embar­quen a inun­dar la xarxa, no només de mis­sat­ges elec­to­rals –que aquests encara tenen un sen­tit–, sinó també de con­tin­gut que en diuen “humà”. I, d’aquesta manera, tenim la sort de des­co­brir, per exem­ple, deu coses que no sabíem de tal o pas­qual –que ara es veu que això de les deu coses està de moda, i per què deu i no vint-i-cinc?–. I, a par­tir d’aquí, se’ns pro­por­ci­ona infor­mació bàsica per deci­dir el vot del tipus que a en tal li agra­den les cro­que­tes caso­la­nes i que en pas­qual té pro­duc­tes fres­cos a la nevera. Impres­cin­di­ble, ja ho veuen. També s’estila el vídeo impro­vi­sat pas­se­jant al matí amb el gos o fent el ver­mut com un ciu­tadà qual­se­vol, sense ame­ri­cana i amb les mànigues de la camisa arro­man­ga­des. Impres­cin­di­ble, també. Al cap­da­vall, es pri­o­ritza la teo­ria que tot suma a la causa en aquesta pre­ci­pi­tada car­rera elec­to­ral. No és cap invent d’ara. Però en cam­pa­nya, s’accen­tua aquesta dèria que la quan­ti­tat compta. I basant-se en els prin­ci­pis que tot suma i que com més, millor, s’acaba acon­se­guint l’efecte con­trari: una sobre­sa­tu­ració. Menys per a aquells ciu­ta­dans que, com el meu amic, han pres la sàvia decisió de viure en pau i amb tran­quil·litat d’espe­rit.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.