Opinió
Raça humana
El destí et du on menys t’ho esperes
Passava cada nit per davant d’un d’ells i ni se’l mirava. S’havia acostumat a trobar-se’l i, de tanta repetició, li resultava invisible als ulls. Formava part del paisatge del barri, com els gronxadors davant l’escola o la paperera atrotinada de la c...
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
