Llegir obligats

Comen­tava un edi­tor de lli­bres que una part molt impor­tant dels lec­tors es perd en l’ado­lescència. Hi ha una inter­rupció entre les lec­tu­res infan­tils i les adul­tes que l’apa­rició del tot­po­derós telèfon mòbil encara està agreu­jant més. I això que en lite­ra­tura juve­nil cata­lana l’oferta és monu­men­tal. Ja se sap que l’ado­lescència implica incer­tesa, des­co­berta, inse­gu­re­tat i pren­dre deci­si­ons que no sem­pre són les més encer­ta­des. També és una etapa per qüesti­o­nar l’auto­ri­tat i bus­car els límits, i man­te­nir el hàbits de lec­tura que s’han incul­cat en la infància no és gens fàcil. Fins i tot la cri­a­tura més insis­tent perquè li lle­gei­xis un conte abans d’anar a dor­mir es pot aca­bar con­ver­tint en un ésser esquerp amb al·lèrgia a la lle­tra impresa.

La família, evi­dent­ment, és l’espai natu­ral on s’hau­ria de fomen­tar el gust per lle­gir i l’escola el lloc on s’hau­ria de con­so­li­dar. Lle­gir en família, però, ens resulta lògic només quan les cri­a­tu­res són peti­tes. A par­tir de certa d’edat no se’ns acu­deix fer-ho, i pot­ser tam­poc no seria una idea tan catastròfica. Així, alguns experts reco­ma­nen escol­tar audi­o­lli­bres en els tra­jec­tes com­par­tits en cotxe, o des­ti­nar una estona del cap de set­mana a lle­gir junts, cadascú el seu lli­bre. I, evi­dent­ment, visi­tar bibli­o­te­ques i lli­bre­ries cada cop que sigui pos­si­ble. En el cas de l’escola, ja sabem que no totes les lec­tu­res obli­gatòries atra­pen els estu­di­ants igual. Men­tre un alumne pot que­dar fas­ci­nat per un lli­bre clàssic de ciència-ficció, un altre pot­ser s’esti­ma­ria més lle­gir la bio­gra­fia de Messi o una novel·la romàntica. És evi­dent que calen pro­to­cols i lec­tu­res obli­gatòries, però han de ser necessària­ment homogènies? No s’hau­ria de donar la pos­si­bi­li­tats als alum­nes d’ESO de triar, com a mínim, entre deu o quinze pos­si­bi­li­tats ben dife­rents, en funció dels gus­tos? Pot ser sí que seria feina extra per al pro­fes­so­rat, però també seria una inversió de futur si s’esgar­ra­pes­sin uns quants adep­tes més a lle­gir, aquest hàbit tant a con­tra cor­rent del que apor­ten les pan­ta­lles: con­cen­tració en lloc de dis­persió.