El nou catalanisme

Un repàs molt breu al cata­la­nisme des de l’inici mos­tra que, després d’Almi­rall, Prat de la Riba i Macià –entre d’altres– i pas­sada la dic­ta­dura fran­quista, Pujol refà la nació i Mas fa majo­ri­tari el sobi­ra­nisme. Ara, Puig­de­mont vol fer un pas més. El repte de Junts en aques­tes elec­ci­ons és que la gent se n’adoni i com­pren­gui que amb el seu vot estarà vali­dant que des del mateix lloc, la cen­tra­li­tat política del país, es faci política des d’una nova men­ta­li­tat: el nou cata­la­nisme. La nova men­ta­li­tat del cata­la­nisme és que a l’hora de nego­ciar amb l’Estat espa­nyol no hi ha mal menor. No hi ha peix al cove. No hi ha l’opció de mirar de resol­dre els pro­ble­mes d’Espa­nya per veure si així, a canvi, ens donen alguna cosa. Al nou cata­la­nisme no li val l’amenaça que vindrà la dreta. Al nou cata­la­nisme no li val la creença que millor una mica que res, com s’ha vist amb la llei d’amnis­tia. I això és radi­cal­ment nou. I dife­rent. Dife­rent de CDC i dife­rent d’ERC. Aquest és el fet dife­ren­cial més relle­vant entre Junts i Con­vergència. Un fet que s’hau­ria d’expli­car amb natu­ra­li­tat i res­pecte tenint en compte el que CDC va fer i va repre­sen­tar en un altre moment històric. Sense retrets ni con­des­cendència. Aquesta nova men­ta­li­tat també dife­ren­cia Junts d’Esquerra, ja que ERC, almenys de moment, ha nego­ciat amb l’Estat amb la men­ta­li­tat del cata­la­nisme dels dar­rers qua­ranta anys, com s’ha vist amb els indults, o quan con­si­de­ren el PSOE el mal menor. Des de la cen­tra­li­tat política –que no és mai un lloc fix perquè en cada etapa històrica el cen­tre polític del país varia, tal com varia la seva gent–Junts per Cata­lu­nya pro­posa una nova men­ta­li­tat al cata­la­nisme: un prag­ma­tisme total. És un canvi que repre­senta un repte per a tot el país, no només per a la política. A veure si altres sec­tors s’hi afe­gi­ran. Uns sec­tors soci­als, econòmics i cul­tu­rals que fa molts anys que fra­cas­sen en les seves rei­vin­di­ca­ci­ons davant l’Estat. Feliç Sant Jordi!