Ibarretxe demana respecte

¿Mariano Rajoy ha fet riure alguna vegada els periodistes? Potser fa temps, quan la gavina del PP era un pterodàctil. L’animalet s’ha transformat. Ara menja carnús. I no té cap gràcia. I encara en fa menys. Rajoy és fins i tot incapaç d’arrancar una rialleta a Zaplana, que la té fàcil i solta, ni que sigui cínica. Els polítics que volen marcar gest autoritari no tenen sentit de l’humor. No l’accepten. S’estimen més fer por que fer riure. Rajoy s’hi ha apuntat. Amb poca traça.

A més, el president del PP ha engroguit darrerament. Potser és el fetge –de tant repetir allò d’“Espanya és dels espanyols i no és negociable”– o bé se li ha encomanat el color de la bandera. Com que sempre la porta a prop, li agrada el gest. Les banderes amb escut i punxa tenen això. Desprenen marcialitat. Juan José Ibarretxe és tota una altra cosa. Seria capaç d’endolcir la bandera de Rajoy. Ahir Ibarretxe va riure amb els periodistes en la compareixença que va fer després de reunir-se amb Rodríguez Zapatero. El lehendakari jugava en camp contrari, descalç i amb l’àrbitre de davanter centre del rival. Els nois de la premsa de Madrid acovardeixen. Cada dia converteixen la tinta en fel. Però ahir van riure. Tant de bo se’ls mantingués el gest. Missió impossible. Ho comprovarem avui.

Però, malgrat la inutilitat del desig, Ibarretxe ho va intentar i els va demanar també “respecte”. Va afirmar que n’esperava arguments i no insults. Debades. El president basc va dir-los que al seu país un polític que insulti no té cap credibilitat. Avui Ibarretxe serà rebatut amb insults. No hi haurà arguments. Ni riures. Les vísceres redactaran les columnes i ompliran les tertúlies. Les tenen visceralment ben grosses. Però la demanda de respecte humanitza qui la fa i bestialitza qui no l’atén. Que en són, de bèsties.