Escopinades

Llegint El Federal, de Sebastià Alzamora, un magnífic relat sobre uns fets històrics esdevinguts a la Bisbal d’Empordà el 1869, hi trobo un passatge que em serveix per escriure sobre un tema un xic desagradable. En aquest fragment del llibre l’autor descriu un descans de la sessió al Congrés dels Diputats a Madrid en què l’almirall i ministre Topete fa la rèplica al discurs del Sunyer titulat Guerra contra Déu, i explica: “Els uixers s’afanyaven a retirar les escopidores plenes i a retornar-les acabades de netejar.” Aquesta descripció del costum d’escopir acceptat i regulat socialment, que fins i tot feia que es disposessin en els llocs oportuns els recipients adequats per recollir les secrecions de ses senyories, m’ha fet pensar que, més d’un segle i mig després, quan ja feia anys i panys que havíem eliminat del nostre costumari tan fastigós hàbit, el gest d’escopir en plena via pública ha tornat amb força i sense complexos de manera que torna a ser habitual coincidir amb ciutadans que, sense dissimular gens ni mica, escupen quan els plau com un acte natural. Desconec si els municipis de Catalunya tenen regulada a les seves ordenances de civisme la descripció concreta d’aquest acte com a infracció de la normativa i quina sanció porta aparellada, o si en qualsevol cas queda inclosa en la descripció genèrica d’actes incívics que embruten la via pública. En qualsevol cas, haurien de regular-ho tenint en compte com afecta la resta de ciutadania pel fàstic que genera sentir un vianant a prop executant el llançament d’un gargall a terra, o trepitjar l’escopinada que fa una estona un altre ciutadà maleducat ha plantat a la vorera. En tot cas valdria la pena contemplar específicament aquesta conducta i preveure’n un càstig exemplar, per damunt de qualsevol sanció econòmica inútil. De tota manera, i atès que de moment sembla impossible disposar d’agents cívics dedicats a denunciar els autors de les públiques escopinades, i a fi que no se li acudeixi a ningú en un clar acte de claudicació recuperar les escopidores al carrer, proposo un campanya de sensibilització per evitar que arrelin aquests costums abans no sigui massa tard i en una reacció de fúria del conciutadà correcte l’escopidor en potència s’hagi d’empassar una bona plantofada.