No siguem ‘gilipolles’

En aquests temps de maniobres judicials en l’obscuritat i de querelles sorgides de la dimensió desconeguda reconforta la sentència dictada pel Tribunal Superior de Justícia de Madrid que obliga a readmetre un treballador que va dir “gilipolles” a la seva cap. Gilipolles és un dels barbarismes més arrelats en el nostre idioma, ha resistit tossudament totes les campanyes de normalització i ha sobreviscut indemne a la immersió lingüística, com si no hi hagués una alternativa nostrada amb prou sonoritat i contundència. Per exemple: Torracollons. Típic dels catalans, tants anys d’entrebancs lingüístics ens han fet massa permeables a expressions colonitzadores que només un adequat desenvolupament del llenguatge estàndard podrà corregir algun dia. La cosa bé de lluny: expliquen que Pompeu Fabra, el pare del català normatiu, ho tenia clar: si veus algú pel carrer a punt d’ensopegar amb una pedra –es veu que deia–, has de cridar: Alerta! Però si és a punt d’atropellar-lo un camió, el que has de cridar és: Oju! Tornem a la sentència madrilenya. L’empleat va ser requerit a quedar-se a la feina quan ja havia acabat la seva jornada laboral i, a més, tenia pressa per un compromís personal. L’administradora va advertir-lo que havia consumit els quinze minuts de descans i que si marxava podia ser sancionat per desobediència. “A veure si t’hi atreveixes, gilipolles”, va respondre el treballador amb un cop de porta. El jutge, que ha desestimat el recurs de l’empresa presentat contra la sentència inicial del jutjat social, ha determinat que la reacció del treballador va ser malsonant però no suficient per justificar l’acomiadament disciplinari. Sempre que, afegeix, això es faci “en una ocasió concreta i en un context determinant”. De caps gilipolles n’hi ha arreu exactament en la mateixa proporció que treballadors que també ho són. La que ha protagonitzat aquest episodi, però, s’ha guanyat el títol perquè ara hauran de readmetre l’empleat i abonar-li els sous endarrerits o pagar-li una indemnització de 23.541 euros. És el que té acabar als jutjats per qualsevol gilipollada.