La mutació dels Reis Catòlics a Jaume I

Fa un dia clar i tran­quil, hi ha el sol, que fa llum, els con­vi­dats van arri­bant i van omplint tot el Born Cen­tre de Cul­tura i Memòria de colors i de per­fums. Heus aquí Vio­lant d’Hon­gria aga­fada de bra­cet amb Jaume I, els gegants de la ciu­tat; el gegantó Martí i les Abe­lles, amb en Clo­tus i la Melis; l’Emili i la Maria Loreto, i també en Miliu i en Mano­lito. Hola, Dar­sius, el pin­tor; hola, Gebas, la cera­mista; hola, Besòs i Maresma, amb la Marta i el ninOt. La senyo­reta Mari­eta de l’ull viu ve amb en Peret el fana­ler, i amb una altra Mari­eta, la de la Font del Cuento, i en Joan el por­tuguès. Ai, si ens atrapa en Perot Roca­gui­narda, al cos­tat de la buga­dera d’Horta. Bon dia, al Baró i la Trini, al Tre­ball i la Cul­tura, i al Lloro del 36. Hi ha l’home que ven Coloms i la Pepa la pei­xa­tera, i en Tor­ra­det (en pati­net?). I a les dotze arri­ba­ran la Lli­ber­tat i la Pau, i en fal­ten molts, fins a 230 colles gegan­te­res es reu­ni­ran demà a l’Arc de Tri­omf de Bar­ce­lona per com­me­mo­rar els 600 anys de la pri­mera referència escrita d’un gegant muni­ci­pal a Bar­ce­lona. Prèvia­ment a la Tro­bada Naci­o­nal de Gegants, avui encara us diran ben­vin­guts, pas­seu, pas­seu, tots aquests gegants bar­ce­lo­nins al Born, els de Santa Maria del Mar, del Casc Antic, de Sant Antoni, de la Pedrera, de Sant Jaume, de Sant Andreu del Palo­mar, Nou Bar­ris, la Vila de Gràcia, la Bar­ce­lo­neta, Sant Pere de les Puel·les, Sarrià, el Poble­nou, el Poble-sec, la Sagrera i molts més. No hi són, és clar, en Mus­tafà i l’Eli­senda, els Gegants del Pi, que s’estan curant de les feri­des d’una cai­guda per una ven­tada a Girona.

La jor­nada de demà començarà a les vuit del matí amb l’arri­bada de les colles par­ti­ci­pants als punts cor­res­po­nents de descàrrega de les figu­res i la plan­tada de gegants. A les onze s’ini­ci­a­ran simultània­ment qua­tre cer­ca­vi­les i una hora més tard con­flui­ran al pas­seig de Lluís Com­panys. Cap a la una tin­dran lloc els par­la­ments, el ball dels gegants de l’Agru­pació de Colles Gegan­te­res de Cata­lu­nya, el ball dels gegants de la ciu­tat, el ball final i l’esclat de festa final.

Es tenen notícies de gegants a Bar­ce­lona des del segle XV. Queda constància docu­men­tal que el 1424, en la pro­cessó de Cor­pus, hi havia una repre­sen­tació amb el “rei David ab lo Jiguant”, que es con­si­dera el pri­mer gegant de la ciu­tat. Segons explica l’expo­sició, el 1568 apa­reix per pri­mera vegada la geganta en la docu­men­tació. Al final del segle XVI la pare­lla des­a­pa­reix, però el 1601, amb motiu de la cano­nit­zació de Sant Ramon de Penya­fort, torna als car­rers. El 1929 l’Ajun­ta­ment renova total­ment la pare­lla de gegants, que repre­sen­ta­ran els Reis Catòlics. El 1931 dei­xen de sor­tir fins per Cor­pus de 1939, ja sota la dic­ta­dura, i no és fins al 1985 que els gegants de la ciu­tat són ges­ti­o­nats per la Coor­di­na­dora de Gegan­ters de Bar­ce­lona, que els dona una nova iden­ti­tat: Jaume I i Vio­lant d’Hon­gria. L’actual pare­lla data de 1992.

Els gegants de la basílica de Santa Maria del Mar també daten de 1424 i repre­sen­ten Salomó i la reina de Saba. Els gegants petits del Pi nei­xen el 1669 per obrir pas als grans. I la més nove­lla de la mos­tra és la Marta, la geganta de l’Esquerra de l’Eixam­ple, estre­nada el 2022, que repre­senta la filla de Joan Clapés, pro­pi­e­tari de la taverna del car­rer de València amb Casa­nova.

Com diu la cançó, hi ha lloc per a tots.