No dir el vot

L’enquesta electoral del CEO pronostica una victòria del PSC i un empat entre ERC i Junts en segona i tercera posició, seguits del PP, Vox, la CUP, els comuns i la possibilitat que la ultradretana Aliança Catalana irrompi al Parlament. És de les poques que albira una possibilitat que les forces independentistes sumin, a diferència de moltes que presenten un panorama més complex. Una de les dades més significatives del CEO és la presència d’un alt grau d’incertesa que es tradueix en un 28,4% d’indecisos i un 11% de persones que no volen dir què votaran. Alerta amb aquestes últimes. No és un automatisme, però la negativa a revelar la papereta en ment pot ser indicativa que l’opció no és ben vista i, ara per ara, aquesta categoria seria, sobretot, per a l’extrema dreta en les dues variants que concorren als comicis. Seria una molt mala notícia. Immersos en plena crisi climàtica, amb un 24,4% de la població catalana en risc de pobresa, amb greus problemes amb l’habitatge i amb un ús social del català del 36% i baixant, no hi ha receptes fàcils ni culpables absoluts, fórmula magistral d’unes propostes que fugen de la complexitat i s’ho juguen tot a la carta de l’emoció. I, malgrat ser un fenomen global, si el 12-M confirmés la sospita, s’imposaria una reflexió profunda.