Encarna republicana

Per parlar de república en clau espanyola, que d’aquesta qüestió tracta aquest article, estaria bé fer-ho a través d’aquella frase que diu que els càntirs només es trenquen si es va una i altra vegada a la font, sense defallir. Això és, ni més ni menys, el que voldria fer l’Encarna López, anar-hi i tornar-hi a anar fins que arribi el dia de la trencadissa total, com l’estrident estimball d’una peça ceràmica contra el terra, patapam, i a partir d’aquí començar a construir des de zero.

El plantejament sembla violent, però res més lluny del que proposa l’Encarna. És impossible imaginar-se aquesta dona amb una altra actitud que no sigui la del somriure i la del diàleg com a via per canviar les coses. El somriure i una urna, perquè la ciutadania pugui pronunciar-se d’una vegada per totes si vol viure en un estat dirigit per un monarca que ningú ha elegit o si vol elegir de veritat els seus dirigents, en tots els seus àmbits de responsabilitat.

El caminar republicà d’aquesta dona de Mollet del Vallès ve de lluny i va tan lluny que l’únic límit que té és el de la victòria al final del trajecte. És així i no pot ser d’altra manera, perquè l’esperança en un demà millor per al conjunt de la col·lectivitat és, innegablement, un valor republicà. Aquests dies ha intensificat el pas, no perquè vegi l’objectiu més a prop, sinó perquè des de Catalunya està ficada de ple en l’organització de la marxa republicana que es farà a Madrid el 16 de juny.

Es tracta de sortir al carrer tres dies abans de la data en què es compleixen els 10 anys de la proclamació de Felip VI, i fer soroll republicà abans que l’arribada d’una efemèride rodona d’aniversari reial sigui aprofitada per tot l’aparell propagandístic de la cort per, una vegada més, reverenciar, aplaudir, consolidar...

Els verbs que prefereix conjugar l’Encarna són uns altres. Documentar-se, despertar-se, manifestar-se. En una societat anestesiada i adormida, el camí a seguir és el de prendre consciència que cal fer el pas a l’acció. Això és el que fa aquesta molletenca. En acabar la seva jornada laboral a l’institut del seu poble on treballa, podria marxar tranquil·lament cap a casa, treure a passejar el gos, engegar la televisió i injectar-se una dosi de Dormidina monàrquica servida en qualsevol programa de sobretaula. Però no. L’Encarna opta per documentar-se, despertar-se, manifestar-se, aixecar-se contra la domesticació, i així donar sentit i contingut a la seva vida.

Quasi 16.000 catalans que el maig del 2022 van participar en la consulta sobre monarquia o república, en l’organització de la qual estava implicada l’Encarna, donen peu i força a aquesta dona per seguir treballant en aquest àmbit d’acció, ara amb la convocatòria de la marxa republicana a Madrid i, de cara a un futur, en una nova consulta que tingui ja categoria de referèndum oficial.

En l’objectiu de sumar esforços, l’Encarna reclama que els ismes quedin a un costat per fer possible un impuls de veritat que doni sentit al projecte de la cosa pública que suposa la república. La monarquia és una nosa comuna, també per a l’isme que advoca per l’independència de Catalunya. Aquesta potser és una crònica en clau espanyola però l’Encarna té clar que tots els projectes de República han d’avançar de bracet amb un somriure, com el seu, i un sol objectiu; la victòria.