Qui s’ho podia imaginar el 1970?

Aquesta tarda el Girona rep el Barça amb la segona posició de la lliga en joc. En el partit d’anada, el 10 de desembre de l’any passat, el Girona de Míchel va fer bona aquella provocació de Pere Pons quan des del balcó de l’ajuntament el 2017, celebrant el primer ascens a la primera divisió, va profetitzar que algun dia “rebentarien” el Barcelona i el Madrid. Aquell 2-4 de la primera volta col·locava un sorprenent Girona com a líder de la lliga. Aquesta tarda serà la segona posició el que s’hi jugaran. Per al Barça hi ha en joc l’orgull i els diners, i per al Girona, a més dels diners, jugar la supercopa la temporada vinent i quedar davant del primer club de Catalunya. Com que abans del partit d’anada ja vaig fer un article explicant que, com el corazón loco de la cançó, es poden tenir dos amors a la vegada i ser perfectament compatibles, no insistiré en el tema. La lliga ja està perduda per a tots dos.

Però qui es podia imaginar el 14 d’agost de 1970 un partit així? Aquell dia es va inaugurar Montilivi amb un amistós Girona-Barcelona que, com el partit inaugural de Vista Alegre el 29 de juny de 1922, van guanyar els blaugrana per 1-3. Aquell 1970 el Girona estava a la tercera divisió i l’entrenava Martín Vences, el carcelero, com l’anomenava el maño Benítez, que aquell dia no va jugar. Li ho deia perquè Martín Vences, entrenador amb fama de dur, era funcionari de presons. Estrenar un estadi, dissenyat per l’arquitecte de Bescanó Josep Ros Casadevall, era un somni. L’arquitecte n’estava orgullós i deia que podria durar més de cent anys, potser dos-cents. Ara que es parla de la reforma de Montilivi per jugar a Europa, hem de pensar que tot està construït a finals dels anys seixanta i que una part, la preferent, es va ensorrar.

Aquell dia el diari deia que s’hi havien aplegat 25.000 persones. Ple absolut perquè a general s’hi estava dret. Estava ple com un ou, els ho asseguro, perquè ho vaig viure des de la gespa. Tenia 12 anys, jugava en l’infantil del Girona i ens van convocar per recollir pilotes. Com els puc explicar el que era veure i tocar els teus ídols, que llavors només veies per la tele: Reina, Rifé, Eladio, Torres, Gallego, Fusté, Dueñas, Rexach, Bustillo, Zabalza i Marcial van ser els titulars. Juan Carlos i Asensi estaven lesionats. També van jugar Sadurní i tres gironins: Pau Garcia Castany, Narcís Martí Filosia i el figuerenc Lluís Busquets Prat. Pel Girona, Soto, Diego, Sala, Corona, Pla, Carrión, Masferrer, Martí, Solaegui, Hernández i Morchón. També van jugar Zamorano, Mir, Ripoll i Ciano Vivolas, autor de l’1-3, el primer gol del Girona. Els dos primers del Barça els va fer Bustillo, la gran promesa a qui va rebentar De Felipe, El tercer, el noi de Linyola, Josep Maria Fusté.

L’Hernández del Girona era el pare d’en Xavi, que va jugar un any a Montilivi. Els millors gironins van ser Benet Masferrer i Morchón. L’entrenador culer era Vic Buchingham i va arbitrar Pintado ajudat per López i Ventura. Qui podia imaginar llavors, quan l’objectiu era pujar a segona, que algun dia el Girona disputaria al Barça la segona posició de primera? Veurem qui guanya, però Montilivi ha de ser una festa. I si el Girona puntua o guanya per primera vegada a casa el Barça, ni els ho explico.