Opinió

Contra xifrada

Francesc Muñoz Dorado

Botes de boscos catalans

Els vins d’una certa com­ple­xi­tat, abans d’arri­bar a l’ampo­lla, pas­sen un temps en botes o bar­ri­ques de fusta que solen ser de roure ame­ricà o francès. Però a Cata­lu­nya, abans de l’adopció d’aques­tes espècies estran­ge­res que han esde­vin­gut referències en el sec­tor, el vi s’enve­llia en reci­pi­ents fets amb matèria pri­mera local, i com que no hi havia tan­tes rou­re­des, els boters uti­lit­za­ven sobre­tot cas­ta­nyer i altres fus­tes d’arbres que tenien a l’abast. Ara l’Ins­ti­tut Català de la Vinya i del Vi (Incavi) ha ende­gat un pro­jecte emmar­cat en el seu pla de recerca i inno­vació 2030 que vol estu­diar el poten­cial dels bos­cos cata­lans per fer-ne botes de dife­rents fus­tes i esbri­nar com influ­ei­xen en la com­po­sició i el per­fil aromàtic dels vins cata­lans.

L’inves­ti­ga­dor i enòleg Enric Bar­tra, que ha assu­mit l’encàrrec, explica que a més de cas­ta­nyer també faran assaigs amb roure català, acàcia i cire­rer: “Són fus­tes que van que­dar rele­ga­des perquè a vega­des pen­sem que el que ve de fora és millor; ara volem fer el tomb i les estem reva­lo­rant”, asse­gura. La ini­ci­a­tiva és cohe­rent amb l’aposta per vari­e­tats de raïm pròpies i la recu­pe­ració de mètodes d’ela­bo­ració tra­di­ci­o­nals que estan fent alguns pro­duc­tors. En el cas de les botes, es vol estu­diar com es com­porta el vi, blanc o negre, quan s’hi està un temps: sis mesos o un any: “No volem tas­tar una infusió de fusta, s’ha de res­pec­tar al màxim el vi i, en alguns casos, apor­tar alguna nota pròpia”, asse­nyala Bar­tra. Com que la fusta de la bota es torra per l’inte­rior, aquesta nota és la que pot dei­xar el cas­ta­nyer, l’acàcia o el cire­rer tor­rats, que els pala­dars entre­nats poden assi­mi­lar a la vai­ni­lla, el cara­mel o el coco. Caldrà espe­rar per saber si les botes de bos­cos cata­lans són capa­ces de tras­lla­dar mati­sos i com­ple­xi­tats que arre­lin més encara els vins amb el seu pai­satge i si, arri­bat el moment, tenen un públic que ho sàpiga valo­rar.

En tot cas és una ini­ci­a­tiva que va més enllà del món del vi perquè la intenció és que reper­cu­teixi en l’acti­vi­tat fores­tal i ali­menti una eco­no­mia cir­cu­lar i de quilòmetre zero. “Fer un apro­fi­ta­ment res­pectuós i cons­ci­ent del bosc ajuda a la seva gestió i a evi­tar incen­dis”, diu l’inves­ti­ga­dor de l’Incavi. També hau­ria de con­tri­buir a la super­vivència de la pro­fessió de boter, pràcti­ca­ment des­a­pa­re­guda a Cata­lu­nya. Només resta la bote­ria Tor­ner de Vila­franca del Penedès, l’ori­gen de la qual es remunta al 1739 i que l’any pas­sat es va sal­var del tan­ca­ment després de la jubi­lació del pro­pi­e­tari sense relleu.

La pre­gunta és si el sec­tor està pre­pa­rat per a aquest repte: “La indústria està a l’expec­ta­tiva, és cons­ci­ent que estem donant valor al pro­ducte d’aquí, l’estem sin­gu­la­rit­zant i estem fent que ajudi a nar­rar una història que només es pot expli­car des d’aquí”, diu Bar­tra.

250 litres
és la capacitat de les botes que empraran en la recerca. Als cellers les mides estàndard estan en 220 litres, 300 i també n’hi ha de 500


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.