Editorial

Guillem Agulló, un llegat per reivindicar

Conservar i difondre la memòria de Guillem Agulló, el jove antifeixista apallissat i assassinat el 1993 justament per un grup de feixistes, és una obligació per a una democràcia madura. Una obligació que s’ha defugit massa sovint des de l’àmbit institucional i que ara, amb l’entrada de la ultradreta a les institucions valencianes, esdevé ignomínia amb la supressió del premi Guillem Agulló que atorgaven les Corts Valencianes –ho farà el Parlament de Catalunya de manera temporal mentre la cambra valenciana no recuperi la dignitat institucional– i la intenció d’eliminar el seu nom del nomenclàtor viari de València. L’altra cara de la infàmia d’aquests 31 anys és la de l’assassí d’Agulló –que va sortir de la presó després de quatre anys i no hi va entrar més tard tot i pertànyer a una organització neonazi– i dels altres implicats en els fets, que ni tan sols van ser jutjats. Aquesta impunitat fa encara més dolorós el record del crim i més necessària la difusió del llegat del jove de Burjassot, símbol icònic de la lluita contra un feixisme que PP i Vox volen blanquejar en una espiral revisionista i negacionista que acaba de motivar que l’ONU insti l’Estat espanyol a combatre lleis que en aquest sentit impulsen els governs del País Valencià, l’Aragó i Castella i Lleó.

La memòria de Guillem Agulló s’ha conservat des de l’esquerra política, des dels moviments antifeixistes i, per sobre de tot, des de la seva família. Els seus pares i les seves germanes han impulsat l’activisme i els valors del seu fill. Ho han fet tot per donar exemple, ho han fet tot excepte quedar-se a casa. Difondre el llegat d’un jove de 18 anys assassinat perquè volia ser lliure és un dels fets que posen de manifest la pervivència del feixisme més enllà del franquisme. Somort però no desarticulat durant anys de transició equívoca i reanimat a l’ombra dels governs d’Aznar, creix ara sense complexos a l’empara d’un context global favorable. Tant és així que, en un exercici insuperable de cinisme, les formacions d’ultradreta es permeten enarborar la llibertat com a eslògan. La llibertat que sí que defensava per a tothom Guillem Agulló i que uns feixistes li van negar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.