Girona i Europa

Girona mira més que mai a Europa. De moment només seran fei­nes de labo­ra­tori i estudi, però la ciu­tat ja s’ha con­ver­tit en el pri­mer muni­cipi de l’Estat que tre­ba­llarà en l’apli­cació de les teo­ries de decrei­xe­ment —ara se’n diuen de “post­crei­xe­ment” després que l’ante­rior mot quedés apor­ri­nat per la classe política. Uni­ver­si­tats, asso­ci­a­ci­ons inter­na­ci­o­nals, i ins­ti­tuts científics, entre altres orga­nis­mes, fa temps que aler­ten de la neces­si­tat de can­viar el model con­su­mista davant la manca de recur­sos natu­rals que patirà tot el pla­neta en els pròxims anys. L’any 2022 el Con­sell Euro­peu d’Inves­ti­gació va dotar de deu mili­ons d’euros els estu­dis a l’ICTA-UAB per poder bus­car i apli­car estratègies que, basa­des en aquesta nova teo­ria, per­me­tin reduir el model devas­ta­dor que han ori­gi­nat les polítiques neo­li­be­rals. Europa també fa anys que hi pensa, ja és una neces­si­tat, aler­ten, però no ha estat fins ara que, per pri­mera vegada, una admi­nis­tració i un govern inten­ta­ran por­tar la teo­ria a la pràctica. “Cal tren­car la por de par­lar-ne i actuar”, explica Sergi Cot, regi­dor d’Acció Climàtica de l’Ajun­ta­ment de Girona, gover­nat per la CUP. Doncs sí, deu fer molta por par­lar-ne atès el silenci amb què es rep la notícia al bell mig d’una cam­pa­nya elec­to­ral al Par­la­ment en què només sona el Hard Rock.