Opinió

Mirades

En Moia, un naturalista romàntic

Riudellots farà fill predilecte Lluís Motjé i Costa, a qui va retre homenatge i ha dedicat una placa a la via verda de l’Onyar

A Lluís Motjé i Costa (Riudellots de la Selva, 1958 - Sant Dalmai, 2019) li agradava presentar-se com “en Moia de can Met Sebi”, perquè era una declaració dels seus orígens i alhora un homenatge al seu avi, que va ser qui el va introduir en el món del naturalisme, perquè li ho va ensenyar tot sobre boscos, ocells i biodiversitat. Ho explica la seva amiga Lola Boadas, que el diumenge 28 d’abril va organitzar, juntament amb Joan Boadas, Cesc Compte i Marc Franch, un memorial a Riudellots en el decurs del qual l’alcalde, Josep Lluís Santamaria, i el regidor d’Acció Climàtica, Eudald Teixidor, havien d’anunciar que en Moia seria nomenat fill predilecte de Riudellots de la Selva. Es va entregar el fons documental d’en Moia al director de l’Arxiu Comarcal de la Selva, Joaquim Carreras, i s’havia de fer la descoberta d’una placa que porta el seu nom a la via verda de l’Onyar, acte que, com d’altres a l’exterior, el mal temps va impedir. Però el memorial es va convertir en un recordatori de més de cinc hores de la figura d’en Moia en què van participar des de Jordi Sargatal i Martí Boada, referents de la lluita ecologista que van fer la xerrada Protegir la natura i conservar la memòria, fins als germans Madrià de Cassà de la Selva; Joan Boadas, cronista oficial de Girona; Quim Pou, de La Sorellona, i Cesc Compte, que havia estat soci d’en Moia. També hi va participar la seva filla, Mariona Motjé, periodista.

Van sorgir un munt d’anècdotes que van omplir de rialles i records la sala. Tot plegat, en recordança d’un home que no va acabar per avorriment ciències ambientals, però que va treballar per la preservació dels Aiguamolls de l’Empordà, la zona volcànica d’Olot i, ja més a prop de casa, va ser bàsic per preservar l’estany de Sils i la zona volcànica de la Crosa. Lola Boadas el qualifica d’“heroi desconegut”, perquè va difondre molta saviesa.

Va tenir molta vida pública al marge de la seva feina com a educador ambiental de més de 30 anys. Seu és el projecte tècnic de les vies verdes de l’Onyar i va ser soci fundador del Centre d’Estudis Selvatans. Abans havia estat impulsor i cara visible de Depana, associació que agrupava entitats ecologistes i naturalistes i que amb la seva pressió va aconseguir que Jordi Pujol creés el Departament de Medi Ambient. També va ser fundador i president de l’Associació de Naturalistes de Girona, els natus, i amb Cesc Compte va crear l’empresa La Moixera, ara Sorbus, d’educació ambiental. També va ser col·laborador del Consorci Alba-Ter, per la protecció del riu del naixement a la gola, i del projecte de conservació natural de l’eix transversal al seu pas per la Selva.

En Moia va ser un pioner: “L’ecologisme és una moda, mentre que l’ecologia és una ciència. L’embolic entre ecologisme, ecologia, naturalisme, naturisme i romanticisme és monstruós. Jo em considero un naturalista romàntic”, explicava en un article a Punt Diari el 1980. Va escriure llibres i va ser imatge pública del naturalisme, però, desencantat, es va dedicar als espais més propers. Al periodista Lluís Freixas li comentava sovint: “Arreglar el món és difícil, però es pot començar per casa.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.