Els grans oblidats en l’opa del BBVA al Banc Sabadell

Una oferta pública d’adquisició (opa) és una proposta que fa una empresa als accionistes d’una altra companyia per comprar les seves accions a un preu determinat, amb l’objectiu d’obtenir-ne el control. Les opes poden ser, essencialment, de dos tipus: consensuades i hostils. Una opa consensuada es produeix quan les dues empreses es posen d’acord a dur a terme l’operació i, aleshores, el consell d’administració de l’empresa objectiu recomana als seus accionistes acceptar l’oferta, defensant que els és beneficiosa. En canvi, una opa hostil no té l’aprovació del consell d’administració de l’empresa objectiu, sovint perquè considera que el preu no valora suficientment el valor real de la companyia. En aquest cas, l’empresa objectiu intenta convèncer els seus accionistes que els anirà millor si no venen les accions.

El cas de l’OPA del BBVA és un exemple d’opa hostil, ja que no ha estat consensuada amb el Banc Sabadell. Aquest tipus d’opa pot crear situacions de tensió i conflicte. Podem recordar, per exemple, l’opa que fa uns anys Gas Natural (ara Naturgy) va intentar fer a Endesa i que va acabar com el rosari de l’aurora. Perquè aquesta opa pugui tirar endavant, cal complir amb diversos requisits legals. Els més importants són les autoritzacions del Banc Central Europeu i de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). A més, cal l’aprovació de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència ja que es tracta d’una concentració empresarial amb important impacte en els mercats i la qualitat de la competència. Sobre tot això s’està parlant aquests dies i el tema central és el preu que el BBVA està oferint als accionistes del Banc Sabadell, i si aquests acceptaran o no l’oferta. Donat que el preu que el BBVA ha ofert es un 30% més del que valien les accions del Sabadell en el moment de l’anunci de l’opa, els accionistes poden estar temptats a vendre les seves accions. No obstant això, més enllà dels accionistes, que són els que compten, ja que tenen la darrera paraula sobre l’acceptació de l’oferta, hi ha altres parts interessades que, malauradament, no estan sent escoltades. Estem parlant essencialment dels treballadors, clients i autoritats catalanes.

Els treballadors, sobretot del Sabadell, són potencialment els més afectats. El BBVA ha indicat que un dels avantatges de l’operació són les sinergies, que generalment impliquen estalvi de costos, sovint traduït en reducció de llocs de treball. Segons estimacions de diversos mitjans, l’operació podria fer perdre uns 4.000 llocs de treball. Això representa no només una pèrdua econòmica per als treballadors afectats sinó també un considerable decrement del valor social, en un país que encara té un atur massa elevat.

Un altre aspecte preocupant és la possible pèrdua de diversitat en l’oferta financera. A Catalunya, la situació ja és preocupant degut a la reducció del nombre de bancs, i una fusió d’aquesta magnitud només agreujaria el problema. El mercat de serveis bancaris està ja qualificat sovint com un oligopoli, i la fusió del BBVA i el Sabadell podria reduir encara més la competència, afectant negativament els consumidors en forma de pitjors preus i reducció de la qualitat dels serveis. Cal recordar també que, malgrat l’existència de l’Autoritat Catalana de la Competència (ACCO), aquesta no té competències en operacions de concentració empresarial, una tasca que recau en la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència. Així, ni l’ACCO ni el govern de la Generalitat tenen poder de decisió en aquesta operació, deixant sense veu significativa un territori profundament afectat.

Mentre que els accionistes són, sens dubte, una part clau en aquesta operació, és essencial considerar i escoltar les necessitats i preocupacions d’altres parts interessades, com els treballadors i els consumidors, i també les autoritats catalanes tant en matèria de competència com el mateix govern de la Generalitat de Catalunya. Una operació com aquesta, i des d’una visió a llarg termini, no només ha de centrar-se en el benefici econòmic immediat per als accionistes, sinó també en la sostenibilitat social i econòmica. Si ens creiem que les empreses tenen una responsabilitat social que va més enllà dels seus accionistes, aleshores cal escoltar i tenir en compte totes les parts interessades.