Dia de descans, no de reflexió

Els períodes electorals s’han convertit en una mena d’El día de la marmota, aquella pel·lícula protagonitzada per Bill Murray que aquí van titular Atrapat en el temps. Cada vegada que tenim una cita amb les urnes es repeteixen les mateixes estratègies, els mateixos esdeveniments, les mateixes cantarelles i la mateixa desgana dels electors, com si no ens haguéssim mogut de la convocatòria anterior. Fins i tot els mitjans de comunicació sembla que calquen les plantilles informatives d’una vegada per l’altra. Declaracions d’intencions enèrgiques però òrfenes d’arguments i de programa. Mítings omplerts amb militants convocats a toc de cornetí i plens de banderes que fan l’efecte òptic de multiplicar el nombre d’assistents. Debats generalistes que cada vegada s’assemblen més als programes d’escorxar famosos. Actes a peu de carrer enmig de la indiferència general que només serveixen per fer la fotografia dels candidats. Cartells electorals mancats d’enginy gràfic i, el que és pitjor, de sentit polític. Això sí: les xarxes socials bullen i provoquen tanta bromera que fa l’efecte que s’hi contrasten idees quan en realitat només s’intercanvien desqualificacions. També en aquest cas és difícil dir si va ser primer l’ou o la gallina. És a dir: la degradació de la política i de la relació entre els polítics i els electors és responsabilitat dels spin doctors, que tracten els candidats i el programa electoral com un paquet de galetes destinat als supermercats (una frase cridanera, uns colors atractius, molta lletra petita illegible i indesxifrable per dissimular que el producte és química pura, i una bona col·locació a les lleixes)? O és que aquests especialistes fan el que poden amb un producte que no dona per a gaire més? El que és segur és que n’hi ha per pensar-hi en profunditat. Però a partir de dilluns i no pas avui, que és més dia de descans que no pas de reflexió.