On és el jovent?

“La joven­tut està per­duda”, “les noves gene­ra­ci­ons no s’impli­quen en res, no són solidàries”. Aques­tes fra­ses lapidàries estig­ma­tit­zen el jovent actual, fent ús d’un eda­tisme arcaic que mira les noves gene­ra­ci­ons amb un estret prisma d’adult, sense tenir en compte els nous para­dig­mes soci­als. Quan par­lem dels mil·len­nis­tes, la gene­ració Z o la gene­ració Alpha, de què par­lem? Par­lem de grups soci­als que evo­lu­ci­o­nen al ritme de la tec­no­lo­gia, amb una capa­ci­tat d’adap­tació espec­ta­cu­lar, sense per­dre mai la fres­cor i les ganes de men­jar-se el món.

Ara bé, el món de les enti­tats soci­als i la soli­da­ri­tat, evo­lu­ci­ona igual de ràpid? Fa temps que la par­ti­ci­pació està en crisi, i un dels motius és perquè no hi ha relleu. Així doncs, on és la joven­tut solidària? Hi és, us ho asse­guro, però no la tro­ba­rem en les estruc­tu­res tra­di­ci­o­nals de par­ti­ci­pació, sinó que estan en movi­ments que res­po­nen als seus interes­sos més impe­rants, en nous espais on la seva veu és escol­tada i valo­rada, en pla­ta­for­mes on no és neces­sari tenir un NIF per denun­ciar, sinó que només cal una càmera i les xar­xes soci­als.

Hem de dei­xar de mirar el jovent com a una ins­ti­tució estàtica, i començar a qüesti­o­nar-nos si el que volem és que par­ti­ci­pin, o que ho facin com volem els adults. Noms com Greta Thun­berg (l’acti­vista ambi­en­tal dels Fri­days of Future), Emma González (acti­vista ame­ri­cana impul­sora de la March for Our Lives, con­tra la violència armada) o Bis­haro Ali Hus­sein (acti­vista femi­nista kenyana que lluita pels drets humans de les dones i de la salut sexual repro­duc­tiva) són líders mun­di­als capa­ces de moure milers de joves i d’auto­or­ga­nit­zar-se per fer tron­to­llar dis­cur­sos de grans potències mun­di­als.

La joven­tut actual neces­sita for­mar part holísti­ca­ment del grup on per­ta­nyen, iden­ti­fi­car-se i sen­tir-se vali­dats per tal de tenir la força i l’auto­de­ter­mi­nació que els porti a una lluita activa. Hem de poder cocrear nous meca­nis­mes de par­ti­ci­pació, noves for­mes d’orga­nit­zar-nos, més versàtils, amb noves for­mes de llen­guat­ges i com­pro­mi­sos... Si com a soci­e­tat som capa­ces d’incloure i visi­bi­lit­zar aques­tes noves for­mes de par­ti­ci­pació, com­pro­va­rem que el jovent segueix viu, actiu, rei­vin­di­ca­tiu, com­ba­tiu i soli­dari.