Una casa de parts

Hi ha llocs que haurien de ser temples. No pas per la seva connexió amb els Déus, sinó per la seva capacitat de protegir i acompanyar la nostra intimitat, sobretot en els moments en què la vida ens afligeix. Són escassos els llocs que disposen de la qualitat de custodiar les ferides i de curar el dolor. En el millor dels casos, un hospital hauria de ser precisament això, un indret on recollir-nos i agafar el valor necessari per fer front a la vida, i també per crear-la.

L’hospital Universitari Joan XXIII és a punt de finalitzar la transformació completa de la sala de parts per convertir-la en una “Casa de Parts”. Aquest canvi forma part de la primera fase de la reconstrucció del parc sanitari, que culminarà el 2029. El conseller de Salut, Manel Balcells, va explicar que es tractaria d’un recinte respectuós cap a les dones i que reproduiria, alhora, un espai més familiar equipat d’una banyera de parts, estoretes, llits dobles, nevera i microones. Una casa de parts per protegir la intimitat de les mares; una casa de parts per comprendre el part de cada dona; un temple des d’on rebre els que venen.

Tot i que la notícia és extraordinària, cal advertir que el nom no fa la cosa i que, per tant, serà important escatir si aquesta metamorfosi anirà associada a altres necessitats procrastinades. Seria un despropòsit que la licitació es deslligués dels canvis que van més enllà dels mobles, com l’increment del nombre de llevadores o la dignificació dels protocols d’atenció a les dones abans, durant i després del part.

Assistir al part i donar la benvinguda necessita presència i temps, dos principis que mai apareixen als programes electorals però que constitueixen, en essència, l’eix vertebrador de les cures. I no únicament de les cures sinó també de la nostra manera de relacionar-nos amb els altres. En un món on la immediatesa crema el temps i la pressa és un deliri col·lectiu que destrueix la presència, no resulta estrany que moltes mares –cada dia més– triïn parir a casa, deixant-se guiar per professionals que donen la totalitat del seu temps i de la seva presència. Una casa de parts des d’on inaugurar una vida nova, una relació nova amb el món. Una casa de parts per garantir la dignitat de cada mare i de cada família, sigui com sigui aquesta mare i aquesta família.

És per tot això que un hospital hauria de ser un temple: un lloc que no fos frontera ni punt de control sinó un canal immutable, un arc de triomf, que donés pas a la vida. A saber, res millor que un part per constatar que portem el segell dels canvis dins nostre, i que la força de la vida és incontenible... Davant la indiferència, res millor com una Casa de Parts al cor de Catalunya.