Animals i micos

Vist el resultat electoral del 12-M, amb la desaparició de Ciutadans, superat pel Partit Animalista (PACMA), és temptador resumir la jornada amb el titular: als catalans els preocupen més els drets dels animals que la independència. I és així, perquè Ciutadans va guanyar les eleccions fa només sis anys, perquè era el negatiu de l’independentisme. Va saber ser el vot útil per frenar aquest procés. Si ara Ciutadans ha desaparegut és perquè tota aquella gent preocupada per si Catalunya esdevenia un estat independent ha deixat d’estar-ho. No perquè hi estigui pas a favor, sinó perquè ja s’ha convençut que això no passarà. I, per cert, els contraris eren els més convençuts que passaria.

Aquest és un dels titulars de les eleccions. L’altre és que, per primera vegada des dels fets d’octubre i els posteriors exilis i empresonaments, els ciutadans han pogut jutjar els polítics independentistes sense aquests condicionants. Bé, un matís. El condicionant de l’exili encara hi és en part, perquè Carles Puigdemont, com a símbol, encara no ha pogut tornar a Catalunya, d’aquí que salvi els mobles. Però l’amnistia es dona per descomptada. A Catalunya i ara també a Espanya. De manera que el judici dels ciutadans a les urnes, que és el que s’havia d’haver fet i no el de Manuel Marchena i companyia, ha arribat ara. I ha estat inapel·lable. Menys per a Junts, però molt clarament per a ERC i la CUP. I qui s’ha jutjat és els líders del procés i no tant la gestió de Pere Aragonès al capdavant de la Generalitat, que en part també. Aragonès ha marxat sol cap a casa dignament, però injustament. Perquè, com va dir ell mateix la nit de les eleccions, les responsabilitats són compartides. Però, paradoxalment, altres han fet com els tres micos savis. Jordi Cuixart, que va cultivar molt la seva ànima i la seva ment a la presó, ho va entendre a la primera. Cosa que l’honora.