Joubert

Joseph Joubert va morir un 4 de maig de 1824, ara fa 200 anys. Home de cultura extraordinària i gran lector, va ser un escriptor sense llibre que va menar una vida discreta i apartada. Va deixar una pila d’apunts i de reflexions sobre temes diversos en un diari íntim i en la seva correspondència.

Admirat per escriptors com Josep Pla o Paul Auster, va ser un pensador que va excel·lir en el gènere aforístic. Preocupat per l’estil, obsedit per la claredat i la perfecció estètica, volia donar als seus pensaments “més puresa que brillantor”.

S’adherí a la Revolució Francesa, però se’n va distanciar més tard decebut pels seus excessos. Ell, que va viure en el segle de les llums, hauria desitjat viure el segle de les virtuts. “Bonhomia en el pensament. És allò que ja no tenim”, va deixar escrit.

Fa 15 anys Proa va treure una edició acurada dels seus pensaments, amb traducció de Joan Casas. Si no vaig errat, actualment el llibre està exhaurit. Si és així, fora una bona ocasió per reeditar-lo. Llegir, o rellegir, Joubert, noble representant de l’humanisme de les raons del cor, sempre és un plaer per als sentits.