De Roses a l’Alguer
El 15 de juny del 1354, el rei Pere III el Cerimoniós va sortir del port de Roses amb una gran expedició marítima, en direcció a l’Alguer (Sardenya), on va arribar-hi set dies després. Va comandar un setge que va durar cinc mesos, fins que, el 16 de novembre, va aconseguir la victòria i va fer fora de la ciutat els seus habitants sards (que s’havien rebel·lat contra l’enemic), els quals van ser substituïts per catalans. La novel·la històrica Els pergamins de l’Alguer (Viena Edicions, 2023), de Salvador Vergés (Sant Joan de les Abadesses, 1946), relata la història a través dels ulls d’una jove fictícia, l’Ermessenda, que surt de Roses el juliol del 1371 per buscar una nova vida a l’Alguer. La novel·la, presentada al llarg dels últims mesos en diferents pobles gironins (l’última vegada, ahir, en el marc dels Vermuts literaris de Mont-ras), descriu tant la vida a Roses en aquella època com la travessia fins a l’Alguer i l’estada de la protagonista a Sardenya, tot plegat embolcallat amb aquells fets que van portar a la constitució d’un regne català a l’illa. Un cop foragitats els sards, les ciutats de l’Alguer i Càller van ser organitzades seguint el model de Barcelona i van ser centres actius de propagació de la catalanitat per tota l’illa. La corona catalanoaragonesa va convertir el català en la llengua oficial del regne. La corona dels Habsburg va mantenir Sardenya com a regne institucionalment català fins que l’illa va quedar separada dels Països Catalans pel Tractat d’Utrecht (1713), que posava fi a la Guerra de Successió.
Vergés, després d’una investigació minuciosa, s’endinsa en els episodis de l’època i en mostra els detalls, tot novel·lant la història. La protagonista, per exemple, explica l’arribada de catalans a l’illa: “[...] El rei no ha parat d’intentar enviar-hi gent de terres catalanes, sobretot del Camp de Tarragona, Vilafranca i també de l’Aragó, amb el desig que l’Alguer s’omplís dels seus. Fins i tot el pare Martí em va explicar que quan no troben voluntaris, cosa que passa sovint, condonen penes de presó a canvi de repoblar la vila [...].” Més enllà de gaudir d’una bona literatura, Els pergamins de l’Alguer ens fa reviure una part de la nostra història, tot i que no massa noble, donat que va ser una invasió en tota regla, però l’hem d’entomar i no oblidar.
