Donar voltes a l’economia circular

Els taps de plàstic d’ampolles i brics estan, des de fa un temps, enganxats a l’envàs, i aquest fet ha alimentat darrerament un cert debat entre alguns consumidors sobre les molèsties que ocasiona la mesura, altrament poc explicada. Més enllà de l’encert o no de la solució trobada, és un intent del legislador de corregir un problema greu per al planeta: el que ocasionen els molts taps que acaben disseminats intentant que es reciclin amb la resta de l’envàs si aquest arriba finalment al contenidor adequat. És una iniciativa que obliga el productor a ser més responsable amb tot allò que posa en el mercat, i aquesta és la nova línia que Europa està marcant amb les seves directives i que han de recollir les legislacions competents a cada país. A Catalunya, la resposta és un avantprojecte de llei de prevenció de residus i ús eficient dels recursos que es troba en tramitació parlamentària i que, quan s’aprovi, vol posar fi a la cultura d’un sol ús, posant l’èmfasi en la indústria. En qüestions com ara que els productes es dissenyin pensant en el fet de minimitzar l’impacte –el tema dels taps de les ampolles sembla fet de mala gana, és evident que necessita una ment creativa més solvent–, que tinguin la vida el més llarga possible –posar fi, per exemple, a l’obsolescència programada– i que, finalment, el residu no sigui tal, sinó un material preuat dins l’economia circular. El compromís del consumidor és clau en tot aquest canvi: cal ser més conscient de les raons últimes de la decisió de compra i ser més madur a l’hora de facilitar la recuperació del producte un cop usat. És un tema d’educació i voluntat de canvi. Però incidint en la responsabilitat del productor es pot avançar més decididament i, en aquests moments, el temps és un factor determinant. Res del que s’ha dit és nou. Aquí ningú està descobrint la sopa d’all. Fa dècades que es parla de l’ecodisseny i d’eliminar els envasos d’un sol ús. De fet cada vegada hi ha més empreses que incorporen els criteris de l’economia circular a les seves propostes de negoci. Però no ha de ser un tema de convenciment i consciència particular d’uns quants, ara cal que el legislador sigui més exigent amb aquelles empreses que no fan prou.