No està mort, està desmobilitzat

Hem pagat molt cara la batalla dels partits independentistes per l’hegemonia; l’independentisme ha perdut 15 diputats (de 74 a 59 sumant Junts, ERC i CUP) i ara tenim un Parlament on els partits d’obediència espanyola (PSC, PP i Vox) sumen majoria. Ja fa anys que els independentistes s’han equivocat d’enemic i han prioritzat desgastar l’adversari amb qui compartien projecte de país –fins i tot govern– per prendre-li un grapat de vots. El resultat: Junts n’ha aconseguit esgarrapar uns quants però el gran gruix dels votants sobiranistes s’han quedat a casa fastiguejats, cansats i decebuts per un projecte que no té horitzó i els qui l’encapçalen es fan constantment la traveta.

Com sempre passa, hi ha hagut analistes que han corregut molt a dictaminar la mort de l’independentisme. Que ha mort el procés, és innegable: va morir el dia que vam deixar de tenir una estratègia compartida i segurament encara falta temps perquè pugui renéixer. Però això no implica que la societat catalana hagi renunciat a l’aspiració de viure en un país lliure. Els independentistes estan cansats i decebuts, potser fins i tot emocionalment desvinculats del projecte sobiranista. En termes polítics es diu que és un electorat “desmobilitzat”, i això vol dir que es pot tornar a mobilitzar. I perquè això passi caldrà que hi hagi un projecte, un horitzó compartit, una fita com va ser l’1 d’octubre que vagi acompanyada d’una estratègia i un lideratge. I, sobretot, caldrà que entenguin que burxar en la divisió és inútil: només cal veure els resultats de diumenge.