Flors i altres muntatges
Durant aquests darrers dies s’ha fet balanç de Temps de Flors a Girona. La valoració del comerç és prou positiva; l’Ajuntament fa equilibris i entre els veïns hi ha opinions de tots els colors. Fet i fet, rebre quatre-cents mil visitants en nou dies no és poca cosa. S’ha de destacar d’entrada l’esforç i la il·lusió de tots els voluntaris que hi participen. Només calia parlar amb les puntaires responsables del muntatge que es va instal·lar al monestir de Sant Daniel per copsar la feina, la dedicació i, alhora, l’emoció que hi havia darrere la seva obra. D’altra banda, els gironins ens hem acostumat a practicar un nou esport: la comparança. Sempre acabem comparant els muntatges de la darrera edició amb els anteriors. I alhora ens sorprenem a nosaltres mateixos admirant racons de la ciutat que no coneixíem. Tenim raons per estar-ne orgullosos (i aquest cop no parlo de futbol, tot i que també...). Vaig fer la visita per etapes, com molts veïns. La primera passejada va ser el dia de la inauguració. Hi vaig anar amb una amiga meva. Va ser ella la que, davant de les escales de la catedral, em va fer girar i fixar-me en un dels molts guies turístics que pul·lulaven per la zona. Ja sabem que els guies no volen perdre cap de les seves ovelles –si se’m permet l’analogia– i, per fer-se veure, solen portar un objecte llarguerut que acostuma a agafar diferents formes: un paraigua, una flor feta amb cartó, etc. Però el que m’assenyalava la meva amiga era diferent. Vam haver de mirar-nos-el dos cops. Semblava talment com si l’hagués dissenyat el mateix MacGyver! Es tractava d’un pal de fregar. Voleiava per damunt els caps dels turistes movent el seu filament blau i blanc. A mig pal hi havia instal·lada una botzina i entre els fils s’hi camuflava un altaveu. Quin enginy! En el seu vaivé per damunt nostre semblava com si es disposés a fregar les pantalles dels mòbils que apuntaven amb el seu objectiu la gran escalinata i el seu aconseguit muntatge musical. Vaja, que resultava inconfusible. No crec que es perdés cap integrant d’aquell grup. Més enllà de l’anècdota, cadascú ha elaborat el seu propi rànquing. I segur que molts participants ja estan pensant en muntatges futurs. Esperem que puguin fer-se sense les restriccions d’enguany. De moment, el maig ens ha regalat gairebé un raig cada dia.
