Som 10 milions
Optimisme ebrenc, sí
El creixement universitari, quatre segles després, i la recuperació industrial donen oxigen a l’Ebre
Segons l’estadística de mobilitat obligada per raó d’estudis universitaris del curs 2021/22, més del 15% dels estudiants de les Terres de l’Ebre ja cursa els seus estudis al territori, quan només 10 anys abans tan sols un 1,3% podia i triava estudiar una carrera a la pròpia regió.
Quan jo vaig nàixer, als anys setanta, no hi havia cap opció per fer estudis superiors al territori, i quan jo vaig estudiar periodisme a Barcelona, als noranta, només existia l’oportunitat de quedar-se a casa si et matriculaves a l’Escola d’Infermeria, que tot just ara ha fet 40 anys, o a la incipient Escola de Ciències Empresarials i Turisme, impulsada per la Fundació Privada Doctor Manyà.
I això que Tortosa havia estat important en l’àmbit universitari, atenent que, segons ha recollit per a esta mateixa capçalera el periodista Josep Bayerri, el 1645 el rei Felip IV va dictar una reial cèdula amb la qual instituïa com a universitat els Reials Col·legis de Sant Domènec i Sant Jordi de Tortosa. S’hi impartirien graus en arts, filosofia i teologia.
Però la universitat tortosina va durar poc, ja que el 1717 Felip V va crear la Universitat de Cervera i va suprimir la resta d’universitats existents a Catalunya, la majoria de les quals –excepte Barcelona– ja no es van recuperar fins ben entrat el segle XX i, en el cas tortosí, fins al XXI. Tant l’Escola d’Infermeria com els estudis de ciències empresarials i turisme no es van integrar a un veritable campus ebrenc de la URV fins al curs 2005/2006. L’oferta de la universitat tarragonina a l’Ebre es va anar ampliant amb la diplomatura de magisteri en educació infantil, el grau d’educació primària i, l’any 2011, l’Escola Universitària de la Salut i l’Esport, privada però adscrita a la URV i que impartix fisioteràpia a Tortosa i ciències de l’activitat física i de l’esport a Amposta.
A més a més, actualment, tant la URV com el Departament de Salut treballen per dur a Tortosa estudis de medicina vinculats al Verge de la Cinta, un cop el centre sanitari de referència territorial assolisca la condició d’hospital universitari, i la universitat, ara amb rector ebrenc, també ha anunciat una aposta per crear postgraus i màsters.
Tot plegat, afegit a l’ampliació contínua d’estudis de formació professional específics en els darrers cursos, ha de permetre, encara que siga amb anys de retard, arrelar talent al territori i capgirar la dinàmica del despoblament en què les Terres de l’Ebre van encallar la passada dècada. Això requerix la confluència de diversos factors, però el procés de reindustrialització que està vivint també el territori, sobretot al voltant de l’impuls al polígon Catalunya Sud de Tortosa i l’Aldea, amanit amb futures inversions estimulades pel fons nuclear en aquelles comarques que necessiten planificar el seu futur més enllà de la vida útil dels reactors, dibuixa un panorama certament optimista, després de molts anys i panys de greuges i victimismes al sud del sud.
