Colònies

Ara que anem de cara a les euro­pees par­lem de colònies. De les inte­ri­ors i les exte­ri­ors. França, per exem­ple, mira d’apa­gar els incen­dis que ells matei­xos han encès a l’altra banda del món, a Nova Caledònia, com si fóssim al segle pas­sat. O Pales­tina i Israel, que encara arros­se­guen la dis­tri­bució colo­nial d’aque­lles ter­res. O Irlanda, on l’impe­ri­a­lisme britànic va fer pràcti­ques que després va des­ple­gar arreu del món. La violència i el dret de con­questa, que implica sovint esbor­rar les sin­gu­la­ri­tats cul­tu­rals i lingüísti­ques dels colo­nit­zats. Ara en canvi a Europa s’escampa el sen­ti­ment que s’ha de pre­ser­var tota aquesta riquesa lingüística. Ara quan les llengües mino­rit­za­des com la nos­tra van decan­dint. La peri­o­dista i novel·lista irlan­desa Audrey Magee, que aquests dies ha pre­sen­tat La colònia, refle­xi­ona sobre aquests efec­tes i mira­des des dels punts de vista del colo­nit­za­dor i el colo­nit­zat. Situa el seu relat el 1979 quan la violència dels atemp­tats de l’IRA, dels pro­tes­tants uni­o­nis­tes, de l’exèrcit britànic i de la guerra bruta es dei­xava sen­tir dia sí, dia també a Irlanda del Nord, i ella, tot i ser de prop de Dublín, explica com l’efecte de la violència, de la mort, ho sac­se­java tot. Ella recorda el ressò que va tenir a finals d’agost l’assas­si­nat con­tra Lord Mount­bat­ten, en un atemp­tat en què també van morir dos joves, un net, i el noi que s’encar­re­gava de cui­dar el vai­xell on nave­ga­ven. A La colònia hi situa un pin­tor anglès, Sr. Lloyd, que viatja fins als “límits de l’imperi”, i un lingüista francès, Mr. Mas­son, que fa una tesi sobre el gaèlic irlandès, i tots dos coin­ci­dei­xen en un petit illot per fer els seus relats sobre aque­lla rea­li­tat, pai­satge que volen cap­tar a través dels seus llenços, o escrits. Mas­son estu­dia la per­se­cució i menys­te­ni­ment de l’irlandès en el decurs de la història, en aque­lla illa on ja es veu gene­ra­ci­o­nal­ment com l’anglès va subs­ti­tuint el gaèlic. Segur que als lec­tors cata­lans –el català ha sigut la pri­mera llen­gua a tra­duir La colònia– els sonarà fami­liar tot aquest tracte i seqüència.