Muts i a la gàbia

Una majoria de la classe política catalana s’ha posat d’acord per estar muts i a la gàbia sobre el post 12-M i deixar pas a la campanya i les eleccions europees del 9 de juny. Una discreció i un silenci poc habituals en una política que en els darrers anys s’havia caracteritzat pel soroll. El silenci hauria de servir per aclarir la situació que porta en primer lloc elegir la presidència i la mesa del Parlament. Els socialistes hauran de decidir abans del 10 de juny si volen facilitar la presidència a JxC o a ERC, en un intercanvi de cromos per tal que Salvador Illa pugui ser investit amb una certa comoditat el 25 de juny. En el cas que el PSC presideixi el Parlament gaudint d’haver obtingut més escons el 12-M que la resta, es podrà intuir que no hi haurà acord i que s’hauran de repetir eleccions al mes d’octubre. Fet que teòricament no és desitjable per a ningú perquè pot acabar sortint el mateix resultat amb més abstenció i, en conseqüència, més desafecció.

Posant en positiu les coincidències electorals, és bo que la classe política catalana mediti una temporada i pacti amb discreció. Doncs, malgrat les grans diferències que sovint mostren, no estan tan allunyats en els afers essencials del dia a dia de la ciutadania. En espera del dilluns 10 de juny, que tothom haurà d’ensenyar les cartes, s’ha de votar per les europees. Ara mateix la màxima preocupació és l’abstenció en unes eleccions on hi ha convocats més de quatre-cents milions de ciutadans. Que són, després de l’Índia, les segones eleccions democràtiques més grans del món. Que seran les primeres sense el Regne Unit. En les d’aquest any les enquestes preveuen un tomb a la dreta a escala europea, amb la possibilitat per primera vegada que la dreta pugui tenir majoria amb la ultradreta i que quedin minimitzats els socialdemòcrates. Caldrà estar alerta per les europees. Gran termòmetre de per on va el món i pendents del sorprenent silenci català.