La Comunitat Valenciana serà turística o no serà

“La Comunitat Valenciana serà turística o no serà.” Amb aquesta màxima, que parafrasejava la famosa sentència de Joan Fuster, Carlos Mazón va definir el seu projecte polític i, en definitiva, el projecte polític que el sistema nacional espanyol ens atorga als valencians. Més enllà de fer-se mirar per què l’actual president popular de la Generalitat té més temps en la boca Joan Fuster que els representants del valencianisme polític institucional, també caldria plantejar-se per què no hi ha una esmena a la totalitat plantejada cap a aquest plantejament per part de les files valencianistes. Ras i curt: no volem ser una colònia turística. Perquè, de fet, Carlos Mazón té raó: la Comunitat Valenciana serà turística o no serà. I, per això, el que cal plantejar clarament i sense embuts és que no ha de ser. Perquè el País Valencià, llavors, apareix com el projecte polític alternatiu que impugna la totalitat d’aquest sistema nacional espanyol dins del qual els valencians no tenim més horitzó vital que no passe per ser els cambrers dels madrilenys i els geriatres dels nord-europeus. La Comunitat Valenciana, doncs, no té cap altra eixida que fracassar a l’hora de proporcionar el benestar que la seua ciutadania –els valencians, és clar– genera per si mateixa. És a dir, no serveix com a instrument d’autogovern bàsic; perquè, si fracassa en aquesta tasca tan elemental, quin sentit té, al remat?

Doncs el sentit per al qual està dissenyada, la Comunitat Valenciana: organitzar la colònia turística que el sistema espanyol demana. Ser les Canàries de la península i la Florida europea, tal com va recordar no fa massa la consellera de Turisme –el que abans es deia Economia– després de recordar que, si el canvi climàtic significa que les platges valencianes estaran ocupades tot l’any, això ens farà estar més a prop d’aquest objectiu. (I aquestes, encara que semble mentida, són declaracions literals).

Davant d’aquest projecte fracassat, doncs, tenim el País Valencià. Si el PP i el PSOE, lògicament, comparteixen aquesta Comunitat Valenciana turística, el valencianisme té una autopista sense peatges per a fer arribar a la població el seu projecte, perquè, ara com ara, el moment, allò tan eteri que es pot qualificar de signe dels temps, està canviant. Fins i tot el PP de les Illes Balears ha de començar a plantejar retòricament –i cínicament i hipòcritament– que el turisme ha de tindre un límit. Així mateix, hem vist fa poc unes manifestacions massives –i històriques, de fet, pel que representen– a les illes Canàries contra aquest turisme depredador. És el moment, doncs. Com més turística siga la nostra terra, més pobres serem els valencians. És el moment de posar fi a la Comunitat Valenciana i plantejar el País Valencià com a projecte de futur.