El català a Europa?

A Catalunya estem durant uns mesos en un nus multielectoral quan el moviment independentista, partits inclosos, està més dividit que mai. Es poden repetir les eleccions a Catalunya si l’independentisme vota no al candidat del 155, l’Illa. Des de les eleccions catalanes cada dia que passa es veu més probable un avançament de les espanyoles. Ara a Sánchez li pot convenir arriscar-se a anar a eleccions venent que la seva estratègia de pal i pastanaga amb els partits catalans està vencent l’independentisme, atès que els resultats del 12-M dels partits independentistes oscil·len entre una representativitat insuficient, pels de Puigdemont, i uns resultats calamitosos per ERC i la CUP. L’independentisme, doncs, es pot trobar d’aquí a mig any molt afeblit en les institucions. Malgrat que s’han alçat algunes veus des de tots aquests partits en pugna per reorientar aquesta llarga erosió mútua, s’ha acabat imposant la guerra a totes entre aquests partits. Lluny de fer cap mena d’autocrítica i actuar en conseqüència, encara han esmolat més els ganivets per apunyalar l’adversari. Fins i tot en la defensa del català hem vist com es prioritzaven impúdicament les sigles a l’objectiu; així uns han gosat dir dels altres que són inútils en la defensa del català a Europa, quan són els qui van posar com a condició prèvia a cap pacte amb el PSOE que activessin el català com a llengua d’ús a l’eurocambra. Just ara que tocaria demostrar una unitat absoluta en la llengua. I el mateix amb el finançament lligat a la recaptació dels impostos. Preval l’erosió al que digui o faci el rival. I és més greu que passi just després de constatar com l’electorat els ha castigat amb l’abstenció. Té fons, el pou d’on brolla la bilis del caïnisme?