El raig diari de maig

Això ja està. Ja ho tenim. Entra­rem al pic de l’estiu amb més aigua als pan­tans que l’any pas­sat. En el cer­vell dels nos­tres admi­nis­tra­dors vol dir que tenen un pro­blema menys i que ja poden tan­car l’aixeta del que en deien solu­ci­ons ima­gi­na­ti­ves con­tra la sequera. Si amb l’aigua que teníem l’any pas­sat i qua­tre pegats hem arri­bat fins aquí, vol dir que no hem de patir ni per aquest estiu ni per l’estiu vinent, que també el pas­sa­rem. Són faves comp­ta­des i pot­ser encara més i tot. Al cap i a la fi això ha estat gràcies a les gotes d’abril, que real­ment varen val­dre per mil, i al raig de cada dia de maig. Pot­ser s’ha girat la tendència i ara estem uns mesos seguits que plou i els pan­tans s’omplen i hem de desem­bas­sar a les con­ques inter­nes, com han hagut de desem­bas­sar a Mequi­nensa, Riba-roja, Flix i Oli­ana. Ai fes­tes!, que diria l’àvia Neus, i que podrà dir el con­se­ller d’Acció Climàtica (o el nou nom que tin­gui el depar­ta­ment) que subs­ti­tu­eixi Mas­cort. Veu­rem si hi haurà des­sa­la­do­res a l’Alt Empordà i al port de Bar­ce­lona, i dels hote­lers de Llo­ret. I si hi són, veu­rem si són més deco­ració que altra cosa, perquè hi ha uns con­trac­tes amb uns proveïdors, però tenen el cost energètic i ambi­en­tal que tenen. Com els ciu­ta­dans d’Orà al final de La pesta de Camus, ja podem dor­mir tran­quils. Però vindrà un dia, no ho dub­teu, que les rates tor­na­ran a bui­dar rius, rie­res, aqüífers i pan­tans. I tor­na­rem a tenir la sequera al coll.