Reconeguem tots l’estat palestí
Que el reconeixement de l’estat palestí oficialitzat ahir pel govern espanyol no és un fet merament simbòlic ho demostra la reacció irada de les autoritats israelianes. La decisió, adoptada de forma simultània amb Irlanda i Noruega, s’afegeix als altres 142 països que ja reconeixen l’estat palestí, i això és justament el que més tem l’executiu encapçalat per Benjamin Netanyahu: l’efecte dominó. El pas que ha fet el govern de Pedro Sánchez comporta algunes contradiccions, per exemple amb el reconeixement pendent de Kosova o el canvi de criteri envers el dret a l’autodeterminació del poble sahrauí, però almenys va en la direcció correcta marcada el 1947 ni més ni menys que per les Nacions Unides. Mentrestant el Partit Popular ha perdut una altra ocasió de demostrar lleialtat institucional i, en lloc de fer front comú amb el govern espanyol en coherència amb les reiterades preses de posició exhibides per José María Aznar, Mariano rajoy o el mateix Alberto Núñez Feijóo, opta per tombar-s’hi d’esquena amb l’argument que ara no és el moment. En això tenen raó, perquè el reconeixement no s’havia d’haver fet ara sinó molt abans, el 1947, quan va marcar el camí l’ONU, o el 1988, quan el Consell Nacional Palestí va constituir l’estat des de l’exili a Alger.
Les preses de posició a favor de donar als palestins una entitat estatal no van, en contra del que tossudament interpreta el govern de Netanyahu i alhora desmenteix el govern de Sánchez, sinó a favor d’una solució negociada que forçosament ha de comptar amb interlocutors acreditats. En aquest sentit, cal insistir que l’atac terrorista perpetrat el novembre passat per Hamàs en territori israelià durant l’anomenat Dissabte Negre va ser una salvatjada sense cap justificació. Però el que ha vingut després, amb vint-i-cinc mil palestins morts sota les bombes i deu mil més per identificar, segons l’OMS, està deixant Israel en una situació cada vegada més solitària i més insostenible. Perquè no es pot combatre els atacs terroristes amb una guerra que s’acarnissa en les víctimes civils col·laterals. I, sobretot, no es pot confondre interessadament Hamàs amb tot el poble palestí.