Opinió

Mirades

Un excés de burocràcia que ofega

La relació amb una administració pública és complicada perquè el necessari control s’ha convertit en excés de paperam

El bon amic Pere Albertí, ense­nyant, direc­tor d’ins­ti­tut, exre­gi­dor de l’Ajun­ta­ment de Girona, mem­bre des­ta­cat de la penya El Bar­bero Bai­longo del Girona FC, i home que tre­pitja cada dia de bon matí les Gavar­res, ho explica de manera gràfica i dol­guda: el seu gen­dre, que té un ramat de cabres i en viu, després de jor­na­des de feina que en oca­si­ons són de dotze hores, ha de dedi­car-ne unes quan­tes més a omplir papers per a l’admi­nis­tració. Li ho exi­gei­xen. Se’n queixa amar­ga­ment i espero que no li sàpiga greu que me’n faci ressò per denun­ciar una plaga que ens afecta i que va camí d’aug­men­tar: la maleïda burocràcia. Ho diuen els page­sos i per això han sor­tit al car­rer i ho tor­na­ran a fer. I ho diu tot­hom que tin­gui un negoci o un par­ti­cu­lar que hagi de trac­tar amb l’admi­nis­tració. A vega­des et dema­nen com a favor que escri­guis o pre­sen­tis alguna cosa rela­ci­o­nada amb un orga­nisme ofi­cial i per no res t’has de pen­jar de la pan­ta­lla i pots pas­sar’hi més estona que no per fer la feina que t’han encar­re­gat o dema­nat per favor. Un autèntic mal­de­cap.

Tots sabem que calen con­trols del diner públic, això no ho nega ningú, però també cal poder dir ben alt que alguns d’aquests con­trols, el que fan és el con­trari del que pre­te­nen: enca­rir el cost i fer per­dre la paciència a molta gent. Insis­teixo, soc par­ti­dari del con­trol del diner públic, però també he de dir que algu­nes de les nor­mes que s’han impo­sat a les admi­nis­tra­ci­ons, des de qual­se­vol ajun­ta­ment fins a la de l’Estat, són absur­des. No en facin cas, de la ter­mi­no­lo­gia que uti­lit­zaré, perquè ni la domino ni m’interessa. Però quin sen­tit té que una revista feta des de les comar­ques giro­ni­nes i que parla de les comar­ques giro­ni­nes s’hagi de pau­tar a Galícia i impri­mir a les Cas­te­lles? És només un exem­ple, però això passa, en teo­ria per abai­xar el preu de les coses. Hem expul­sat els proveïdors locals per obrir el pas a grans empre­ses que es pre­sen­ten a tot, abai­xen el preu i després sub­con­trac­ten altres empre­ses que fan la feina. I aquesta feina surt pit­jor i els que real­ment la fan, tre­ba­llen a preus indig­nes. Això enca­reix i fa pit­jor el pro­ducte. I fa mal a les empre­ses peti­tes. He posat d’exem­ple una revista, però ser­vi­ria per a gai­rebé tot.

El ciu­tadà no entén que hi hagi un pro­blema de fàcil reso­lució al cantó de casa i que la bri­gada d’obres podria arre­glar en un dia. I que en canvi hagin de pas­sar mesos per poder fer la feina. Per què? Pels con­cur­sos i nor­ma­ti­ves i la neces­si­tat que es pre­sen­tin tres ofer­tes o què sé jo. El pit­jor és que es va tard, es fa empre­nyar la gent i par­ti­cu­lar­ment defenso que acaba cos­tant molts més diners. L’excés de burocràcia hi és per pre­sen­tar-te a con­cur­sos, per dema­nar fer obres, per obrir un local, per arre­glar un sot, fer una reforma petita d’un parc infan­til o per dema­nar una auto­rit­zació de qual­se­vol cosa. Tot és sem­pre molt com­pli­cat i alguns fun­ci­o­na­ris (pocs, cal dir-ho) ho fan pit­jor. El Vuelva usted mañana de Mari­ano José de Larra s’ha trans­for­mat en el món digi­tal i de la cita prèvia. Ah, i les ins­truc­ci­ons d’ús? D’acord, pot­ser m’he fet gran i no domino el món digi­tal, però no podrien dir les coses pel seu nom. Costa tant fer-se enten­dre?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.