L’Europa occidental, en guerra

A l’Europa occi­den­tal estem immer­sos en una con­fla­gració soter­rada i molt peri­llosa. Vladímir Putin pro­voca i posa a prova els nos­tres límits amb tècni­ques de guerra híbrida que reen­car­nen l’estil soviètic, en versió moderna i del segle XXI. Per guerra híbrida ente­nem aque­lles acti­vi­tats hos­tils amb eines mili­tars, polítiques, econòmiques, civils i d’infor­mació, però sota el llin­dar del que és una guerra pròpia­ment dita. Pre­te­nen difi­cul­tar que se’n pugui atri­buir la res­pon­sa­bi­li­tat, o fins i tot detec­tar-se. Inclo­uen desin­for­mació, sabo­tatge, violència, espi­o­natge i inter­ferències electròniques i cibernètiques, entre d’altres.

Després de la invasió mas­siva d’Ucraïna el 24 de febrer del 2022, la Unió Euro­pea pro­hibí els mit­jans Rus­sia Today (RT) i Sput­nik. Ara n’ha afe­git més, com el por­tal Voice of Europe, amb seu a Praga i acu­sat d’escam­par desin­for­mació per dis­su­a­dir els 27 estats mem­bres d’aju­dar Kíiv. La intel·ligència txeca alerta que Voice of Europe esta­ria també impli­cat en paga­ments a polítics al Par­la­ment Euro­peu per tal que afa­vo­ris­sin els interes­sos de Mos­cou, i asse­nyala el can­di­dat de la ultra­dre­tana Alter­na­tiva per a Ale­ma­nya (AfD), Petr Bys­tron. A més, el seu col·lega, l’euro­di­pu­tat i actual cap de llista, Maxi­mi­lian Krah, està inves­ti­gat per pos­si­bles sub­orns de Rússia i la Xina. Un assis­tent seu fou detin­gut sota acu­sa­ci­ons d’espiar per a la Xina.

Ale­ma­nya està arres­tant una munió de pre­sump­tes espies per a Mos­cou i Pequín, i Bèlgica ha enxam­pat la Xina hacke­jant cinc polítics d’alt nivell, entre els quals figura l’ex pri­mer minis­tre i actual euro­di­pu­tat libe­ral Guy Ver­hofs­tadt. A banda de la notòria AfD ale­ma­nya, altres par­tits euro­peus acti­va­ment pro­rus­sos són el Fidesz del pri­mer minis­tre hon­garès, Vik­tor Orbán; el francès Ras­sem­ble­ment Nati­o­nal de Marine Le Pen; la Lliga de l’italià Mat­teo Sal­vini; l’FPÖ austríac, i l’eslo­vac Smer, del pri­mer minis­tre Robert Fico, víctima d’un recent atemp­tat. L’octu­bre pas­sat, un serbi a sou del ser­vei secret rus accedí a l’euro­cam­bra i es reuní amb diver­sos elec­tes, com l’euro­di­pu­tada verda Viola von Cra­mon. Curi­o­sa­ment, aquesta ale­ma­nya havia des­ta­cat com una de les prin­ci­pals difa­ma­do­res del pre­si­dent Puig­de­mont amb les fake news de la supo­sada “trama russa”. Ves per on, és el nom d’ella que ha aca­bat enre­dat amb Putin. Deu ser el karma. Ale­ma­nya retirà al maig el seu ambai­xa­dor a Mos­cou com a pro­testa pels cibe­ra­tacs con­tra el par­tit soci­al­demòcrata del can­ce­ller Olaf Scholz el 2023. Txèquia també n’ha denun­ciat. Al nord d’Europa s’han mul­ti­pli­cat les inter­ferències rus­ses als senyals de GPS, les quals han posat en greu perill el trànsit aeri i les comu­ni­ca­ci­ons.

Fa poc, Rússia publicà uni­la­te­ral­ment noves fron­te­res marítimes al mar Bàltic i alarmà Finlàndia, Suècia i Lituània. Dies més tard, va reti­rar les boies al riu Narva que la sepa­ren d’Estònia. Finlàndia manté bar­rat el pas a les fron­te­res ori­en­tals perquè Rússia hi con­cen­trava milers de deman­dants d’asil del Sud Glo­bal, tot abu­sant de la seva des­es­pe­ració. Estònia, Lituània i Polònia han patit situ­a­ci­ons simi­lars, sobre­tot als ter­ri­to­ris limítrofs amb el règim satèl·lit Bie­lorússia. Ale­ma­nya, França i Polònia pro­po­sen reac­ci­o­nar als atacs híbrids amb una política euro­pea de segu­re­tat més ambi­ci­osa, i ens dema­nen que defen­sem la democràcia amb vots en les elec­ci­ons euro­pees –en les quals s’espera un fort aug­ment de la ultra­dreta amb lli­gams finan­cers amb el Krem­lin–. Txèquia i Bèlgica, a més, plan­te­gen que aquests delic­tes siguin per­se­guits per la fis­ca­lia euro­pea de nova cre­ació.

La con­clusió de tot ple­gat és que el dic­ta­dor rus con­ti­nua sent la prin­ci­pal amenaça per a tot Europa. I, tan­ma­teix, Occi­dent no ajuda prou Ucraïna a fora­gi­tar l’inva­sor i reco­brar la seva inde­pendència. Segons el can­ce­ller ale­many, Rússia entoma 24.000 bai­xes al mes de sol­dats ferits o morts. Això suma quasi 290.000 homes l’any. Experts mili­tars cre­uen que Putin con­ti­nuarà la guerra fins que s’adoni que no pot gua­nyar. Malau­ra­da­ment, la tebior occi­den­tal li fa pen­sar que encara té pos­si­bi­li­tats de sub­ju­gar Kíiv. Ucraïna és ara mateix el prin­ci­pal balu­ard en defensa de la segu­re­tat de la Unió Euro­pea i el nos­tre estil de vida. Ells hi posen els com­ba­tents esgo­tats, els nens trau­ma­tit­zats, les vícti­mes inno­cents del ter­ror rus. Posem-hi nosal­tres més avi­ons, muni­ci­ons, defen­ses aèries, i suport mate­rial. Ens hi juguem massa per no fer allò moral­ment cor­recte.