L’Europa occidental, en guerra

A l’Europa occidental estem immersos en una conflagració soterrada i molt perillosa. Vladímir Putin provoca i posa a prova els nostres límits amb tècniques de guerra híbrida que reencarnen l’estil soviètic, en versió moderna i del segle XXI. Per guerra híbrida entenem aquelles activitats hostils amb eines militars, polítiques, econòmiques, civils i d’informació, però sota el llindar del que és una guerra pròpiament dita. Pretenen dificultar que se’n pugui atribuir la responsabilitat, o fins i tot detectar-se. Inclouen desinformació, sabotatge, violència, espionatge i interferències electròniques i cibernètiques, entre d’altres.

Després de la invasió massiva d’Ucraïna el 24 de febrer del 2022, la Unió Europea prohibí els mitjans Russia Today (RT) i Sputnik. Ara n’ha afegit més, com el portal Voice of Europe, amb seu a Praga i acusat d’escampar desinformació per dissuadir els 27 estats membres d’ajudar Kíiv. La intel·ligència txeca alerta que Voice of Europe estaria també implicat en pagaments a polítics al Parlament Europeu per tal que afavorissin els interessos de Moscou, i assenyala el candidat de la ultradretana Alternativa per a Alemanya (AfD), Petr Bystron. A més, el seu col·lega, l’eurodiputat i actual cap de llista, Maximilian Krah, està investigat per possibles suborns de Rússia i la Xina. Un assistent seu fou detingut sota acusacions d’espiar per a la Xina.

Alemanya està arrestant una munió de presumptes espies per a Moscou i Pequín, i Bèlgica ha enxampat la Xina hackejant cinc polítics d’alt nivell, entre els quals figura l’ex primer ministre i actual eurodiputat liberal Guy Verhofstadt. A banda de la notòria AfD alemanya, altres partits europeus activament prorussos són el Fidesz del primer ministre hongarès, Viktor Orbán; el francès Rassemblement National de Marine Le Pen; la Lliga de l’italià Matteo Salvini; l’FPÖ austríac, i l’eslovac Smer, del primer ministre Robert Fico, víctima d’un recent atemptat. L’octubre passat, un serbi a sou del servei secret rus accedí a l’eurocambra i es reuní amb diversos electes, com l’eurodiputada verda Viola von Cramon. Curiosament, aquesta alemanya havia destacat com una de les principals difamadores del president Puigdemont amb les fake news de la suposada “trama russa”. Ves per on, és el nom d’ella que ha acabat enredat amb Putin. Deu ser el karma. Alemanya retirà al maig el seu ambaixador a Moscou com a protesta pels ciberatacs contra el partit socialdemòcrata del canceller Olaf Scholz el 2023. Txèquia també n’ha denunciat. Al nord d’Europa s’han multiplicat les interferències russes als senyals de GPS, les quals han posat en greu perill el trànsit aeri i les comunicacions.

Fa poc, Rússia publicà unilateralment noves fronteres marítimes al mar Bàltic i alarmà Finlàndia, Suècia i Lituània. Dies més tard, va retirar les boies al riu Narva que la separen d’Estònia. Finlàndia manté barrat el pas a les fronteres orientals perquè Rússia hi concentrava milers de demandants d’asil del Sud Global, tot abusant de la seva desesperació. Estònia, Lituània i Polònia han patit situacions similars, sobretot als territoris limítrofs amb el règim satèl·lit Bielorússia. Alemanya, França i Polònia proposen reaccionar als atacs híbrids amb una política europea de seguretat més ambiciosa, i ens demanen que defensem la democràcia amb vots en les eleccions europees –en les quals s’espera un fort augment de la ultradreta amb lligams financers amb el Kremlin–. Txèquia i Bèlgica, a més, plantegen que aquests delictes siguin perseguits per la fiscalia europea de nova creació.

La conclusió de tot plegat és que el dictador rus continua sent la principal amenaça per a tot Europa. I, tanmateix, Occident no ajuda prou Ucraïna a foragitar l’invasor i recobrar la seva independència. Segons el canceller alemany, Rússia entoma 24.000 baixes al mes de soldats ferits o morts. Això suma quasi 290.000 homes l’any. Experts militars creuen que Putin continuarà la guerra fins que s’adoni que no pot guanyar. Malauradament, la tebior occidental li fa pensar que encara té possibilitats de subjugar Kíiv. Ucraïna és ara mateix el principal baluard en defensa de la seguretat de la Unió Europea i el nostre estil de vida. Ells hi posen els combatents esgotats, els nens traumatitzats, les víctimes innocents del terror rus. Posem-hi nosaltres més avions, municions, defenses aèries, i suport material. Ens hi juguem massa per no fer allò moralment correcte.