Per uns centaus de dòlar

Els ordinadors dels guionistes de Hollywood es van aturar dilluns. Tal com havien anunciat, els creadors de ficcions amb més audiència a tot el planeta han decidit anar a la vaga per uns centaus de dòlar. Mentre els productors n’ofereixen quatre per DVD venut, els guionistes en reclamen el doble, a més de percentatges compensatoris semblants en les descàrregues legals de pel·lícules per Internet i telefonia mòbil. El que s’estableix, doncs, és una batalla de futur derivada de les noves formes de consum cinematogràfic en un futur immediat amb xifres astronòmiques.

Productors i guionistes saben que la recaptació que els arriba de les sales està condemnada a ser substituïda per les projeccions domèstiques, tant a través del DVD com de la pantalla de l’ordinador. Uns i altres en volen treure el màxim partit i si els primers tenen la paella pel mànec, els segons saben que els seus guions constitueixen la matèria primera d’un negoci que abasta el cinema i la televisió.

Els dos grans sindicats de guionistes nord-americans agrupen uns 12.000 afiliats que han votat massivament a favor de la vaga tot i que només alguns són els privilegiats que aconsegueixen ser acreditats en algun dels 400 llargmetratges que anualment es produeixen a la Meca del Cinema. Perquè aquests pocs títols arribin a bon terme cal que hi hagi uns 2.500 projectes en procés de desenvolupament amb els seus consegüents guionistes. La darrera aventura de Superman va necessitar-ne mitja dotzena abans d’arribar a la versió definitiva de rodatge.

Si als creadors de la idea s’hi afegeixen els dialoguistes o els anomenats cirurgians, sense parlar dels responsables de programes de televisió, el nombre de guionistes augmenta en paral·lel a la magnitud dels efectes de la seva vaga. La que va tenir lloc el 1988 va durar 22 setmanes i va tenir un cost de 500 milions de dòlars. Llavors la reivindicació se centrava en el romanent de les sèries de televisió reestrenades i en un percentatge de la venda de les seves produccions al mercat internacional.
Ara els motius de conflicte són uns altres i els salaris dels guionistes més ben pagats també són molt més elevats. El cost del guió de Terminator 2 superava, per exemple, el de tota una producció mitjana rodada al nostre país. Són pocs els escriptors que arriben a aquests nivells salarials, però també els productors són conscients que cal invertir en aquest capítol del projecte per assegurar-ne una rendibilitat que no sempre és fruit de l’enginy o la qualitat. Els films més taquillers dels darrers anys son seqüeles d’una determinada matriu, ja sigui Harry Potter, El senyor dels anells o La guerra de les galàxies. Hom diria que per a aquestes empreses no calen grans guionistes. Algun secret deuen tenir, tanmateix, quan estan tan ben pagats i són capaços de paralitzar Hollywood amb la reivindicació d’un augment de sou de quatre centaus per DVD.