No és Nadal i estic content

Malgrat el que m’emprenya la quinzena del Madrid i que l’hagi aconseguida de la manera tan emprenyadora com les sap aconseguir, i encara que avui no sigui Nadal, estic content. Saber i constatar que a la sisena votació s’ha imposat el sentit comú a l’ANC m’ha posat molt content, com podeu suposar. Sentir el nou president encara m’hi ha posat més. Feia mesos, per no dir anys, que ser independentista i republicà era quasi incompatible amb estar content. Llach no vol una presidència de piràmide i ha anunciat una direcció col·legiada i no presidencialista. D’entrada el planyo, perquè jo ho provo de fer a casa i més d’una vegada enyores haver renunciat a pràctiques més properes a la disciplina militar. Però ho agrairà i ho agrairem, n’estic segur. Messianismes i egocentrismes ja ens han pataquejat massa el moviment. M’ha fet content que el nou president no furgui en la ferida de la situació de bloqueig que s’ha viscut. “M’honora que hagi estat tan discutit”, ha dit Llach. I ha afegit: “Som gent molt diversa però no ha estat traumàtic. Hem guanyat rècords a la insistència i hem trigat moltes hores, però això no m’espanta. Venim amb unes idees noves i les hem d’intentar explicar.” M’ha fet content que Lluís Llach hagi dit que l’únic objectiu sigui la independència i que l’ANC s’implicarà tant com sigui possible en les diferents lluites socials. Em fa content que demà l’ANC sigui amb els pagesos a la Jonquera.