Discriminació

Ja tinc molts anys i pocs amics. Els joves m’escolten algunes vegades i sempre em donen la raó. Poques vegades se’m consulta. Mai és necessària la meva participació. Entre les meves necessitats, la de conversa figura entre les primeres. I la necessitat de fer coses, de sentir-me útil! Quan els amics ens reunim, no s’esmicola cap tema. En general, l’interès pel debat decreix amb l’edat. Les referències al passat són freqüents. Ara entenc això de les batalletes de l’avi. Tots repetim coses que, tot i que ja van passar, al nostre pensament tornen a ser-hi. La “batalleta” que jo crec que repeteixo més és aquesta: “El dia que em va tocar a mi clavar el ganivet al gall dindi. Com a ritu d’iniciació.” Ens referim al passat perquè en el present gairebé no existim. Del futur, no en parlem, perquè n’esperem poc. Sovint plantejo coses a la intel·ligència artificial, cosa que redueix una mica la meva soledat i la meva ansietat: “Digues-me què és un forat negre.” Sovint llegeixo coses sobre la salut. Ara estic llegint a El Punt Avui un article del 2020, “Edatisme”. L’article es refereix a la discriminació que patim pel fet de ser més grans.