Un funeral de tercera

Hi ha mol­tes raons perquè les elec­ci­ons euro­pees de diu­menge les vis­quem com unes elec­ci­ons menors, que és com les vivim. Però com diria l’àvia Neus, “la pro­cessó va per dins”. Del 9-J en depèn, a casa nos­tra, molt més que la com­po­sició del Par­la­ment Euro­peu. Per què les vivim com un fune­ral de ter­cera? Pri­mer, perquè sem­pre és així. Són sem­pre peix bullit. La par­ti­ci­pació ho deixa clar. Un 40,2% el 2004, un 36,9% el 2009 i un 47,60% el 2014. Si el 2019 la par­ti­ci­pació va pujar al 64,23% va ser perquè hi vàrem tras­lla­dar la defensa del procés amb Oriol Jun­que­ras, Diana Riba, Car­les Puig­de­mont, Toni Comín i Clara Pon­satí. Segon, perquè estem enfi­tats de tanta cita a les urnes i perquè flai­rem que es tor­na­ran a con­vo­car cata­la­nes i espa­nyo­les. Ter­cer, perquè es fa molt difícil d’enten­dre que unes elec­ci­ons euro­pees hagin para­lit­zat, entre d’altres, la cons­ti­tució de la mesa del Par­la­ment, la inves­ti­dura del 133è pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat i la publi­cació de la llei d’amnis­tia al BOE. Quart, perquè d’Europa, en la cam­pa­nya, només es diu (com en les cata­la­nes, les muni­ci­pals i les gene­rals) que hem d’atu­rar el pas a la dreta. Cinquè, perquè el CIS torna a dir que gua­nya el PSOE i és l’única enquesta que ho diu. En canvi, el resul­tat de diu­menge interessa més que mai. Si de l’aritmètica resul­tant se n’infe­reix que el que té orga­nit­zat Sánchez és l’enve­lat de l’anxova, farem com la Trinca a El Baion de l’OTAN: “Caga­rem tra­mus­sos.”