Un funeral de tercera

Hi ha moltes raons perquè les eleccions europees de diumenge les visquem com unes eleccions menors, que és com les vivim. Però com diria l’àvia Neus, “la processó va per dins”. Del 9-J en depèn, a casa nostra, molt més que la composició del Parlament Europeu. Per què les vivim com un funeral de tercera? Primer, perquè sempre és així. Són sempre peix bullit. La participació ho deixa clar. Un 40,2% el 2004, un 36,9% el 2009 i un 47,60% el 2014. Si el 2019 la participació va pujar al 64,23% va ser perquè hi vàrem traslladar la defensa del procés amb Oriol Junqueras, Diana Riba, Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí. Segon, perquè estem enfitats de tanta cita a les urnes i perquè flairem que es tornaran a convocar catalanes i espanyoles. Tercer, perquè es fa molt difícil d’entendre que unes eleccions europees hagin paralitzat, entre d’altres, la constitució de la mesa del Parlament, la investidura del 133è president de la Generalitat i la publicació de la llei d’amnistia al BOE. Quart, perquè d’Europa, en la campanya, només es diu (com en les catalanes, les municipals i les generals) que hem d’aturar el pas a la dreta. Cinquè, perquè el CIS torna a dir que guanya el PSOE i és l’única enquesta que ho diu. En canvi, el resultat de diumenge interessa més que mai. Si de l’aritmètica resultant se n’infereix que el que té organitzat Sánchez és l’envelat de l’anxova, farem com la Trinca a El Baion de l’OTAN: “Cagarem tramussos.”