L’equilibri territorial també es construeix des d’Europa

Les eleccions europees es poden veure com un fet massa llunyà des de municipis de menys de 1.000 habitants, però les polítiques que es dicten en el marc de la Unió Europea ens afecten directament i des de la UE s’han de fer també passes decidides per a l’equilibri territorial. Des de l’Associació de Micropobles de Catalunya tenim clar que simplificar la burocràcia és clau per accedir a ajudes i fons europeus també des dels petits municipis. Tenim ajuntaments amb pocs recursos i estructures limitades i les institucions europees han de deixar de ser una font de complexitat en la gestió pública. El món rural no es pot permetre quedar fora d’aquest marc de desenvolupament i per això cal adaptar-ne l’accés a la seva realitat i capacitat d’acció. Hem de ser capaços de construir una Europa de les regions en la qual les administracions més properes a la ciutadania tinguin capacitat de desplegar política i no només gestionin recursos amb caràcter finalista.

El sector primari necessita també polítiques que permetin garantir la continuïtat de la pagesia i la ramaderia desmuntant barreres burocràtiques sense sentit, respectant les lleis de la competència i treballant pel relleu. No només de la seva dimensió industrial, sinó des de la més artesana i extensiva. En la mateixa línia, tenim un compromís per avançar en la descarbonatació de l’activitat humana i fer-ho demana apropar les decisions sobre polítiques energètiques als territoris i les comunitats locals. La Unió que ha treballat tant per desmuntar monopolis hauria de garantir que la generació d’energia no estigui en mans només dels grans grups estatals i multinacionals.

Fan falta més polítiques rurals i no només agràries, normes associades al desenvolupament territorial que vagin més enllà d’allò purament econòmic i incideixin en aspectes que van del paisatge a la construcció d’identitats. Una Europa del benestar que no conegui de densitats de població, que garanteixi que tothom té dret a gaudir d’un estat protector també si viuen al món rural.

No oblidem tampoc que cal una Europa compromesa contra el totalitarisme, la xenofòbia i la democràcia segrestada. És el moment de combatre obertament les actituds contràries als drets humans amb informació i denúncia per viure en una Europa acollidora i solidària. Per això demanem a les formacions polítiques i a les institucions que siguin sensibles a una realitat tossuda: vivim en societats cada vegada més híbrides i cal actuar per construir els ponts que connectin les persones nouvingudes amb les llengües i cultures de destí.

L’equilibri territorial es construeix també des d’Europa i per això és imprescindible que les formacions polítiques que formaran part de les institucions europees a partir del 10 de juny tinguin en compte la realitat del món rural i treballin per mantenir-lo viu. Les agendes rurals són massa sovint la perifèria de les urbanes. Però les unes sense les altres no tenen sentit i Europa és la suma d’aquestes dues realitats.