Lluís Santaló, matemàtic universal

Tal dia com avui de fa 38 anys, el 1986, a l’ajuntament de Girona es va procedir al nomenament del matemàtic Lluís Antoni Santaló i Sors com a doctor honoris causa per la Universitat Autònoma de Barcelona. Era una de les moltes distincions que li van ser atorgades al llarg dels seus noranta anys de vida, però la seva figura, considerada de primer nivell en el món de la matemàtica mundial, cal recordar-la perquè Lluís Santaló va ser un català universal que va haver de fer la seva carrera fora del país, ja que es va exiliar al final de la Guerra Civil a l’Argentina. A casa seva, a Catalunya i a Girona, ha estat reconegut, però mai prou. Se li va atorgar la medalla Narcís Monturiol i la Creu de Sant Jordi, i a nivell d’Estat, l’orde d’Alfons X el Savi i el premi Príncep d’Astúries d’investigació científica i tècnica. A més de doctor honoris causa per la UAB, ja ho havia estat per la Universitat Politècnica de Catalunya. I la Universitat de Girona té des del 2001, per impuls del seu rector Pep Nadal, la Càtedra Lluís Santaló d’Aplicacions de la Matemàtica, que va dirigir el professor Carles Barceló i que actualment dirigeix el professor Joan Saldaña.

Lluís Antoni Santaló i Sort (Girona, 1911 - Buenos Aires, 2001) va merèixer aquests reconeixements. L’octubre del 2011 l’Ajuntament de Girona va descobrir una placa al número 14 de la plaça de Sant Pere, on havia nascut i on van ser presents la seva germana Maria, les seves filles Tessi i Clàudia, i el seu net Luis Guevara Santaló. Santaló, amb 16 anys, s’havia traslladat a Madrid, on es va doctorar en ciències exactes. Després va treballar i es va formar a Hamburg i, més endavant, a la Universitat de Princeton. S’havia exiliat el 1939. Quan va tornar d’Hamburg el 1936, va ser mobilitzat i enviat al front. Va sortir del país amb la retirada cap a França, d’on, després de ser dut a un camp de concentració, va poder marxar a l’Argentina convidat pel matemàtic Julio Rey Pastor. Allà va ser professor a la Universitat del Litoral, a Rosario, on va crear l’Institut de Matemàtiques. Va publicar a les revistes científiques més importants i va ser considerat un mestre en l’àmbit de la matemàtica aplicada. Després de gaudir d’una beca Guggenheim, es va incorporar a la Universitat de la Plata i ja va ser objecte dels més importants reconeixements públics. A Buenos Aires va consolidar la seva fama de gran docent i amb els anys també va ser reconegut a l’Estat espanyol. Va morir el 20 de novembre del 2001, als 90 anys, a Buenos Aires.

El professor Carles Barceló, que va ser el primer director de l’institut Salvador Espriu de Salt, inaugurat el 1976, quan Salt havia estat annexionat a Girona, volia donar el nom de Santaló a l’institut, però el matemàtic creia que no li tocava en vida. Va exercir sempre de català i una de les seves filles recordava com va preservar la llengua, com l’emocionava escoltar sardanes i com els parlava de petites, a les seves filles, de les aventures d’en Massagran. Va poder veure com se li reconeixia el seu mestratge a casa seva com a matemàtic de fama internacional, especialista en geometria i pioner de la geometria integral. L’hemeroteca de l’Ajuntament de Girona ha permès recordar la seva figura.