El preu del diner dona el primer respir

El Banc Central Europeu acaba de fer efectiva la primera reducció dels tipus d’interès en vuit anys. Després d’una dècada llarga amb el preu del diner entre el 0 i el 2%, els tipus es van disparar del 0 al 4,5% en 10 increments produïts en només 14 mesos, entre el juliol del 2022 i el setembre del 2023. El repunt inflacionista a la zona euro ja s’havia iniciat el 2021 i es va accentuar un any més tard a partir de l’atac de Rússia a Ucraïna, que va fer enfilar vertiginosament els preus de l’energia amb efecte dòmino en tots els sectors, béns i serveis. Així, la inflació en la zona euro es va desbocar fins al 10,6% l’octubre del 2022. Ara, amb l’índex de preus estabilitzat però encara a nivells superiors al 2% desitjat, el BCE retalla el preu del diner d’un 0,25% i el deixa al 4,25% però no dona pistes sobre pròximes reduccions. La rebaixa ja estava descomptada. Des de finals del 2023 l’euríbor ha anat anticipant la rebaixa d’ahir caient per sota del 4%, però s’ha estancat al voltant del 3,7% en espera de nous senyals que la presidenta del BCE, Christine Lagarde, es resisteix a enviar en coherència amb una estratègia de màxima cautela que ja l’ha empès a retardar fins ahir un abaratiment del diner que s’intuïa feia mesos i, a més, a adoptar la mínima rebaixa possible. Per tant, la incidència de la rebaixa de tipus en l’economia europea s’ha de relativitzar perquè serà gairebé simbòlica. Més transcendent seria que, a banda de marcar un punt d’inflexió, representés un autèntic canvi de tendència. Amb tot, la reducció és un primer respir i a mitjà termini permet pensar en uns tipus que, si bé no es preveu que se situïn per sota de l’1% com entre el 2012 i el 2022, sí que donaran una mica més d’aire a famílies –amb els preus de l’habitatge sense fre, una perspectiva d’abaratiment del préstec hipotecari seria molt benvinguda– i empreses a l’hora d’accedir al crèdit. També cal posar en context les xifres. Una inflació al voltant del 3% i uns tipus lleugerament superiors serien perfectament assumibles si no fos que es venia d’una dècada d’accés molt barat al crèdit i la pujada de 4,5 punts en poc més d’un any ha tingut un impacte molt alt sobre els deutes ja contrets.