El banc que voldria tancar

Conec un banc que té com a únic objec­tiu poder tan­car algun dia perquè la seva missió no és acu­mu­lar riquesa, sinó repar­tir ali­ments i els seus diri­gents sem­pre diuen que tenen l’espe­rança que aquest dia arribi i que no siguin neces­sa­ris perquè hau­rem estat capaços de posar fi a la pobresa. Ara com ara, tot fa pen­sar que això queda lluny.

El Banc dels Ali­ments de Girona va pre­sen­tar fa uns dies la seva memòria anual i les dades con­ti­nuen sent deso­la­do­res. Segons diuen, la pobresa a Espa­nya ja afecta un 26,5 per cent de la població resi­dent, una xifra que ens hau­ria d’amoïnar molt i que hau­ria de fer-nos refle­xi­o­nar sobre la soci­e­tat que estem cre­ant entre tots ple­gats. Perquè mal­grat aquesta trista situ­ació, els resul­tats del Banc no són bons. L’any pas­sat es va repar­tir un 14 per cent menys d’ali­ments i la xifra de per­so­nes ate­ses es va reduir en un 3,3 per cent. És a dir, si ho traduïm, sig­ni­fica que amb la feina –immensa!– que fa el Banc només es cobreix un 11,6 per cent del que es con­si­dera dieta ali­mentària. I per aca­bar-ho d’ado­bar, la Unió Euro­pea ha deci­dit can­viar el sis­tema d’ajuts supri­mint els ano­me­nats fons d’ajuda euro­pea per a les per­so­nes més des­a­fa­vo­ri­des. Aquest sis­tema, que supo­sava el 22 per cent dels ingres­sos de men­jar del Banc dels Ali­ments, serà reem­plaçat per una nova fórmula basada en tar­ge­tes mone­der que, pel que sem­bla, a les comar­ques giro­ni­nes només arri­ba­ran a un deu per cent de la població neces­si­tada. O sigui, que anem enrere com els crancs i ho fem en aspec­tes essen­ci­als com les aju­des a les per­so­nes més neces­si­ta­des.

Pot­ser sí que el Banc dels Ali­ments haurà de tan­car, però no serà pas per manca de cli­en­tela neces­si­tada de la seva bona tasca, sinó per la manca de consciència social res­pecte a un pro­blema que afecta milers de con­ciu­ta­dans i que massa sovint fem veure que no exis­teix o que no va amb nosal­tres. Malau­ra­da­ment massa sovint també, només ens recor­dem del Banc única­ment quan fan les cam­pa­nyes del Gran recapte, men­tre que la neces­si­tat de poder tenir ajuts per al men­jar és diària i no només un cop o dos l’any. Això sí, des de l’Estat pri­o­rit­zem els altres bancs; no fos cas que algun des­a­pa­regués.