El transport que ve

El trans­port en avió té mala premsa ara mateix. S’asso­cia a un nivell de con­ta­mi­nació massa ele­vat per defen­sar-lo com a sos­te­ni­ble davant del trans­port amb autobús o amb tren. Per això les nos­tres ciu­tats crei­xen en infra­es­truc­tu­res dedi­ca­des al trans­port per fer­ro­car­ril, que ara és qui més capa­ci­tat té de crei­xe­ment. Però en pocs anys el pano­rama pot can­viar. Tot fa pen­sar que els avi­ons dels pro­pers anys vola­ran amb com­bus­ti­bles 100% reno­va­bles, amb una mínima petja de car­boni. No és des­car­ta­ble, doncs, que hi hagi més faci­li­tat de volar i de trans­por­tar mer­ca­de­ries amb avió, i que fins i tot el ser­vei d’aero­taxi, avui insos­te­ni­ble, es popu­la­ritzi gràcies a aero­naus molt més versàtils i bara­tes. Pot­ser és pos­si­ble un futur dife­rent de com l’havíem ima­gi­nat ara i pla­ni­fi­car les infra­es­truc­tu­res d’acord amb aques­tes pers­pec­ti­ves. El debat sobre quin model d’aero­ports volem, quin model de ciu­tats, és neces­sari. En aquest sen­tit, l’aposta dels governs espa­nyols de fer una estació d’alta velo­ci­tat a totes les capi­tals de província no sem­bla la més sos­te­ni­ble. En canvi, inver­tir en trens regi­o­nals i de pro­xi­mi­tat té molt més futur que no pas les grans cate­drals en què s’han con­ver­tit mol­tes esta­ci­ons de l’AVE que, elles també, no hi ha manera que s’omplin de feli­gre­sos…