I si Pujol es tornés a presentar?

Què passaria si Jordi Pujol es presentés de nou a les eleccions? Doncs, segurament tindríem una sorpresa. CiU va aplicar un pla Renove del seu líder en un moment en què hi havia un evident cansament de 23 anys de govern d’un mateix color. Però, els fets han demostrat que no hi havia cansament de Pujol, sinó de CiU. El partit va sacrificar el líder per salvar el projecte, però la federació no va ser capaç d’encarnar en Artur Mas una sortida dins de l’espai nacionalista. Per més que CiU ha guanyat les eleccions no ha aconseguit repetir els resultats de Pujol.

El següent a entrar en el pla Renove va ser Pasqual Maragall. És evident que la trajectòria del president socialista no té res a veure amb la del seu predecessor nacionalista. El PSC no podia aguantar més el desgast provocat pel caòtic i desconcertant lideratge de Maragall, però tampoc aquí la militància va pair bé el relleu. Amb la marxa de Maragall, el PSC ha perdut un líder carismàtic, però sobretot ha vist retallat perillosament el seu espai electoral. Els socialistes governen a tot arreu, però amb uns resultats electorals que no fan més que baixar.

Ara és ERC qui enfila de nou la renovació. Carod-Rovira està en capella. S’hi resisteix, però la cúpula d’Esquerra ja pensa quin paper li donarà per entretenir-lo en la jubilació. La pregunta és com encaixarà això la militància i, sobretot, l’electorat. ¿Serà capaç l’espai republicà de pair la batalla? És ja impossible ajornar el duel un cop l’aspirant ha ensenyat les cartes. Però Carod no té la intenció de retirar-se, com va fer Pujol, ni està sol al partit, com ho estava Maragall. Els mateixos ciutadans que critiquen els líders polítics se senten commoguts quan creuen que se’ls avia amb males maneres. I Carod ja té experiència en aquestes situacions.