Els ramats

Persones de tota mena i condició coincideixen en el valor educatiu que té estar al medi rural, a més que és alliberador i preciós. Però també està molt bé passar temps a la natura perquè ens situa en l’essencialitat del que som, fins i tot metafòricament, per dir-ho així. Un exemple és que resulta molt interessant passejar per la muntanya i trobar-se amb un ramat, encara més si vas amb nens o adolescents, ja que fixant-te en com actuen les ovelles reconeixes que la seva capacitat de distracció és molt gran. Resulta fins i tot humorístic comprovar la facilitat amb què s’engolen. Doncs això ens passa a tots, però especialment als xavals. Poden estar molt cuidats, preservats, haver estat dòcils i de sobte, un dia, es confonen. Cal reparar-ho perquè esmorzem cada dia notícies que parlen dels problemes severs de salut mental i anímica dels joves, de les seves addiccions, de tants episodis de violència en què es veuen embolicats. Però potser també falta posar la mirada no només en la debilitat dels ramats, sinó en la fortalesa dels qui els pasturen, sigui a casa seva o a les escoles.